DE LA LETRA
L

LA.

Abaro , Eſtandarte

Militar de los Can-
tabros antiguos ,
que poreſſo llama-
ron Cantabri , los
Romanos , deſ.
pues que Auguſto
le introdujo en ſus
Exercitos , y era
la inſignia de la Cruz. Baronio , y otros
buſcan ſn etymologia en el Latin , y
Griego , y aun aſsi no la encuentran
oportuna. Siendo Cantabro el Labaro ,
acà tiene la voz ſu etymologia en Can-
tabria , y muy ſignificativa , y propia.
Lau buru , ſignifica quatro cabezas ,
extremos , ù remates , quales ſon los
de la Cruz de el Labaro , y de lau buru ,
hicieron labarum los Romanos , dan-
dole tambien el otro nombre de Can-
tabrum. Y aquſ tenemos apellidos la
buru , leaburu , ſin duda con el miſmo
origen. Conſtantino , mudò en el La-
baro el Epigraphe , y Tymbre.

Labaro , tiene tambien otro origen Baſ-

congado , muy oportuno , de lau laur ,
y aró temple , y el Labaro , y ſu Cruz
con ſus quatro remates miraba à los
quatro temples , ò climas de el mundo :
y de lau aro , ſe dixo Labaro.

Labe , lo miſmo que mancha

Laberintho , irteciña. Lat. Labyrinthus.

Labia , hizcundea. Lat. Loquela , facun-

Labia , bizcunde ederra du

L A.:::::31
hiztun ederra da.

Labio , ezpaña. Lat. Labium.

Labio , borde de vaſo , &c. ertza. Lat.

Labrum.

Labor , laná , bearrá. Lat. Labor , ris.

Labor de aguja , laná , joslaná. Lat.

Opus acu elaboratum.

Labor , materia , en que ſe haze la labor ,

y la obra miſma , bear gaya. Lat. Labo-
ris materia , opus elaboratum.

Cada vno à ſu labor , bacoitza bere la-

nari , bere ſallari. Lat. Suum quiſque
munus curet.

Labor de la tierra , aitzurraldia , gol-

de aldia , boſtortz aldia, ſegun es el inſ-
trumento , con que ſe haze la labor. Lat.
Terræ aratio , cavatio.

Labores , figuras , lazos , &c. lanquiru-

dia. Lat. Variæ texturæ, vel cælaturæ.

Laborante , lanaria , bearguillea. Lat.

Operarius.

Laboratorio , lanteguia , bearquinte

guia. Lat. Laboratorium.

Laborear el campo , veaſe labrar.

Laborioſo , languillea, bearguillea. Lat.

Laborioſus.

Labrador , aitzurlea , achurlea , neca-

zalea , necazaria. Lat. Agricola.

Labradoreſco , necazaleena. Lat. Ruſti-

cus , a , um.

Labrandera , laborera , veaſe coſturera.

Labranza de la tierra , achurtza , aitzur-

tza , lantzea. Lat. Agricdlura.

Labranza , la ocupacion de el Labrado r,

necazantza , achurquintza. Lat. Agri-
cultura.

Labrar , trabajar , lan eguin , bearreguin.

Lat. Laborare.

Labrar piedras , &c. landu. Lat. Lapidus

excidere.

Labrar tierras , achurtu , aitzurtu. laya-

tu , landu. Lat. Terram colere.

Labrar de aguja lanquirudiac eguin ,

joſi. Lat. Acu pingere.

Plata labrada , cillar landua. Lat. Argen-

tum elaboratum.

Labriego , baſerritarra. Lat. Ruſticus.

Labruſca , vid ſilveſtre , baſamatſa. Lat.

Labruſca.

Laca , cierta goma roxa , que dàn vnas

hormigas grandes de Indias , licurta
mueta bat , lacá. Lat. Lacca , æ.

Lacayo , es voz Baſcongada lacayoa , que

ſignifica lo miſmo , y ſe compone de
lacun , ò lagun , compañia , y ayuda ,
y de ayo , el que eſpera , y el que ſigue ;
y ayo es tambien expreſlion con que ſe
incita à andar. Lat. Pediſſequus , ſervus
à pedibus.
Lacear ,
32:L A.

Lacear , chibiſtatu , chibiſtaz apaindu.

Lat. Illaqueare.

Lacerar , urratu. Lat. Lacerare.

Lacerado , urratua. Lat. Lacetatus.

Lacerado , deſdichado , laceritua. Lat.

Miſer.

Laceria , miſeria , es voz puramente Baſ-

congada , y naze de latz eria , en-
fermedad aſpera. Lat. Mendicitas.

Lacerìa de lazos , chibiſtadia. Lat. Mul-

tiplex illaqueatio.

Lacio , marchito , veaſe.

Laconicamente , labur , laburquiro. Lat.

Laconicè.

Laconico , laburrá. Lat. Laconicus.

Lacra , viene de el Baſcuence craca , con

poca inmutacion , y ſignifica la coſ-
tra , que ſale à la cara , y manos , y poſ
extenſion la porquerìa de ellas. Lat.
Plaga , vitium.

Lacrar , cracatu. Lat. Plagate.

Lacrado , cracatua. Lat. Plagatus.

Lacre , lacrea. Lat. Cera ſignatoria.

Lachrymoſo , veaſe lagrimoſo.

Lacteo , coſa de leche , eſnezcoa. Lat. La-

cteus.

Via lactea , camino de Santiago , Ceruco

eſnabidea. Lat. Via lactea.

Lacticinios , eſnajaquiac. Lat. Lactici-

nia.

Lactumen en los niños , eſnacraca. Lat.

Puſtulæ ex nimio lacte provenientes.

Ladano , e licor de la xara , charalica.

Lat. Ladanum.

Ladear , cearreratu , cearcatu , alde ba-

tera eguin , alderatu , albora eguin.
Lat. In latus inclinare.

Ladeado , cearreratua , &c. Lat. In latus

inclinatus.

Ladera de monte , eguiya , aldapa , al-

datſa. Lat. Clivus.

Ladilla , piojo chato , redondo , lacat zo-

rria. Lat. Ricinus pedicularis..

Ladino , cintzoa , jaquiña , trebea , ſa-

yatua. Lat. Callidus , perſpicax.

Lado , aldea , alda , alboa , aldamena ,

ayerá , endrecera. Lat. Latus.

Lado , lo que eſtà à la derecha , ò izquier-

da , cearra. Lat. Latus.

Al lado , aldean , alboan , aldamenean,

cearrean. Lat. Ad latus.

A vn lado , alde batera , &c. Lat. Locum

date.

Ir lado à lado , aldez alde , alboz albo

joan. Lat. Æquo greſſu incedere.

Mirar de lado , de medio lado , cearca

beguiratu beatu. Lat. Tranſverſim
conſpicere.

Ladra ladrido , zanga , ſaingá , mauba.

L A.
Lat. Latratus.

Ladrador , zangaria , zangaguillea , ſa-

ingaguillea , maubaria. Lat. Latrator.

Perro ladrador , nunca buen mordedor ,

chacur zangaria , guichitan ozcaria.
Lat. Canis nimis latrans haud mordet.

Ladrar , zangatu , ſaingatu , maubatu ,

zangaz , maubaz ari , egon , aſi. Lat.
Latrare.
Ladreme el perro, y no me muerda , cha-
currac zanga badeguit , ordean ozca-
ric ezbeguit. Lat. Latret canis , non
mordeat.
Sin padre , ni madre , ni perro que me la-
dre , ez aitaric , ez amaric , ez eta cha-
cur zangaguilleric. Lat. Sine patre , &
matre , nec canem timeo qui latret.

Ladrallal , ladrillar , adrillola , adrallo-

la , buztiñerrola. Lat. Lateraria , æ.

Ladrillar lo miimo que enladrillar

veaſe.

Ladrillazo , adrillada , adrallada , adril-

cada , buztiñercada. Lat. Lateris ictus.

Ladrillejo , adrilluchoa , buztiñerchoa.

Lat. Laterculus.

Ladrillo , adrillua , adrallua , buztiñe-

rra. Lat. Later , eris.

Ladron , lapurra , ohoina. Lat. Fur la-

tro.

Ladron ratero , ladroncillo , liſterra. Lat.

Furunculus.
Pienſa el ladron, que todos ſon de ſu con-
dicion , gure catuac buztana luce ,
norc bera bezala beſtcac 'úste. Lat. Ex
te conjecturam facis.

Ladronera , lapurteguia , ohointeguia.

Lat. Latronum receptaculum.

Ladronera , ladronìa , veale la ſiguiete.

Ladronicio lapurreria lapurreta ,

ohoinqueria, Lat. Latrociniun.

Lagaña , viene de el Baſcuence lacñaa ,

que ſignifica gajo , ò colgajo cn
vbas , y por la ſemejanza al humor con-
gelado , que cuelga de las peſtañas , ſe
le diò el nombre de lagaña. Macarrá ,
becarreá , piſtá , beteria. Lat. Lippi-
tudo.

Lagañoſo , macartſua , &c. macar jario ,

&c. Lat. Lippus , lippa.

Lagar , tolarea , dolarea , lacoa. Lat.

Torcular.

Lagarejo lagareta , tolarechoa. Lat.

Lacus.

Lagartado , veaſe alagartado.

Lagartera , muſquerteguia , muſquerzu-

loa. Lat. Lacertorum cavea.

Lagartero , lagartijero , muſquer jalea.

Lat. Lacertarius , a , um.

Lagartija , lagartezna , ſuranguilla , ſu-

galinda
L A.
galinda. Lat. Lacerta.

Lagarto , muſquerra. Lat. Lacertus , la-

certa.

Lago , veaſe laguna.

Lagotear , lagotera , lagotero, veaſe ha-

lagar , halago , halagueño.

Lagrima , negarra , nigarra , malcoa , ne-

gar ampulua. Lat. Lachryma.

Dòn de lagrimas , negar doaiña. Lat. Do-

num lachrymarum.

Lloraba lagrimas de ſangre , odol nega-

rrac ceriozcan , odolezco malcoac.
Lat. Sanguinem pro lachrymis effun-
debat.

Lagrimal begui chocoa. Lat. Angulus

oculi.

Lagrimar , llorar , veaſe.

Lagrimilla , negarcho , malcochoa. Lat.

Lachrymula.

Lagrimoſo, negarduna , negartſua. Lat.

Lachrymoſus.

Laguna , aintzira , umancia. Lat. Lacu-

na , lacus , palus.

Lagunajos , charcos , pantanos , veaſe.

Lagunoſo , ainciratſua , umancitſua. Lat.

Lacunoſus.

Laical , veaſe lego.

Lama , el cieno que haze el agua , loya.

Lat. Limus , lutum.

Lama , tela , lo miſmo que reſtaño , veaſe.

Lambicar , veaſe alambicar.

Lambrija , lo miſmo que lombriz , veaſe.

Lamedal , locarda. Lat. Cænoſus locus.

Lamedor , lameron , milliſcaria , li-

micaria. Lat. Ciguritor catillo ;
nis.

Lamedor para el pecho , limi caya , mi-

lliſ caya. Lat. Illinctus , us.

Lamentable , aubengarria , auhengarria.

Lat. Lamentabilis.

Lamentacion , aubena , auhena , dolame-

na , donabera. Lat. Lamentatio.

Lamentador , aubentzallea , dolamengui-

llea.

Lamentarſe , aubendu , auhendu , delame-

nez egon. Lat. Lamentari.

Lamento , veaſe lamentacion.

Lamentoiſo , aubentſua , dolamenduna.

Lat. Lamentabilis.

Lamer , milliſcatu , limicatu. Lat. Lam-

bere, lingere.

Lamido , milliſcatua , &c. Lat. Linctus.

Lamia , ò monſtruo fabuloſo , ò bruja , la-

mia. Lat. Lamia.

Lamia , pez horrible , jibarta. Lat. La-

mia.

Lamina , plancha , menaſtorria. Lat. La-

mina.

Lamina , pintura , menaſtorrico , anzeſ-

L A.:::::33
tea , lamina. Lat. Lamina picta.

Laminero , menaſtorriquiña. Lat. Lami-

narum artifex.

Laminica , laminilla , menaſtorrichoa

Lat. Lamella.

Lampacear , ontziaren cirrituac bete ,

ichi. Lat. Navis cavitates opplere.

Lampara , arguiontzia , lampá , lampa-

ra. Lat. Lampas , dis.

Lamparero , lampa zaina , arguiontzi

zaya. Lat. Lampadum curator.

Lamparilla , tela , uleutachoa , lampari-

lla. Lat. Lanea tela ſubtilis.

Lamparon , maturia , gurerda , guri-

chanda. Lat. Struma , æ.

Lampazo , es de el Baſcuence lapaza ,

que ſignifica lo miſmo , y ſignifica ber-
za de lapas , y à ſus cadillos , que ſe
pegan à la ropa , llamamos lapac, y te-
nemos el apellido de Lapaza.

Lampazo , yerva , lapaza , lapa belarra.

Lat. Verbaſcum.

Lampiño , bizar baguea. Lat. Glaber , de-

pilis.

Lampion , argui ontzia. Lat. Ingens lam-

pas.

Lamprea , peſcado , lampardá' ', de donde

pudo tomarſe. Lat. Muræna.

Lamprear , lampardatu. Lat. Muræna-

rum ſalſamento condire.

Lampreado , lampardatua. Lat. Muræna-

rum ſalſamento conditus.

Lampreguela , lampardachoa. Lat. Mu-

rænula.

Lampſana , planta , aſtazá. Iat. Lamp-

ſana.

Lampuga , peſcado , udarraina. Lat. Hip-

purus.

Lana, el Latin , yCaſtellano tomaron eſ-

ta voz de el Baſcuence laná , que ſigni-
fica labor , y trabajo , y no parece que
ay genero , que admita , ò neceſsite
mas labor , y trabajo , que la lana pa-
ra que tenga vſo , y aproveche. En
Baſcuence es illea , vlea. Lat. Lana.

Ir por lana, y bolver traſquilado , ille eſ-

que joanic etorri muſquilduric. Lat.
Novacula in cotem.

Ir por lana , y bolver traſquilado , ſocoma-

tua guelditzea , biurtzea.
Qual mas , qual menos , toda la lana es
pelos , ceiñ aſqui , ta cein guti ,
illea ille da berdin. Lat. Omnia ſimi-
lia.

Lanada para limpiar los cañones , narru-

zurruna, illagaya. Lat. Rutabulum
lanâ inſtructum.

Lanar , illeduna , uleduna. Lat. Lana-

ris.
E:::::Lance ,
L A.

Lance , el acto de echar la red al agua para

peſcar , es voz Baſcongada lancea , que
ſignifica lo miſmo , y es ſincope de
lan ecea , trabajo , ù labor humeda. Lat.
Lactus retis.

Llegar à los vltimos lances , veaſe llegar.

Lance , lo miſmo que trance , veaſe.

Lance , ocaſion , paradá , muga. Lat. Oc-

caſio.

Lance de fortuna , lancea , veaſe acaſo.

Lances en la caza , amas que arroja la

balleſta , viene de el Baſcuence lanza' ',
veaſe. Lanzachoac. Lat. Jacula.

Lances de Comedia , lanceac. Lat. Co-

mædiæ actus ſpecioſi.

A pocos lances , lance guichitan. Lat.

Brevi labore.

Comprar de lance , ſuerte , guertaz ,

eroſi. Lat. Per occaſionem vilius eme-
re.

Lanceola , eſpecie de llanten , veaſe llan-

ten.

Lancera , lanzateguia. Lat. Lancearum

rmarium.

Lancero , lanzaria. Lat. Lancearius , haſ-

tatus.

Lancera , zaincia , lanceta. Lat. Scal-

pellus.

Lancetada , zaincicada , lancetada. Lat.

Scalpelli punctio. Lo miſmo es lance-
tazo.

Lancha , piedra ancha , no grueſſa , ar-

lancha. Lat. Lapis latus non craſſus.

Lancha , embarcacion es voz Baſconga-

da , lancha , lanchea , y viene de lan
lana trabajo , labor , coſte , y chea me-
nudo , corto , qual es la lancha. Lat.
Cymba.

Lanchada , lanchaldia. Lat. Vectura

cymbæ.

Lanchazo , arlanchada. Lat. Lapidis la-

ti ictus.

Lancilla , lanzchoa. Lat. Lanceola

Landre , gurena curinchoa. Lat. Glan-

dula.

Landrecillas , en el cuerpo de el animal ,

eranchac. Lat. Glandulæ.

Lanerìa , illeteguia , uleteguia. Lat. Ta-

berna lanaris.

Lanero , ille zalea , ule zalea. Lat. Lana-

rius.

Langaruto , zardaya , luceeguia. Lat. Ni-

mis longus.

Langoſta , inſecto , larrapotea , otiya ,

othia. Lat. Locuſta.

Langoſta de mar , otarraina. Lat. Locuſ-

ta arina.

Largoſtin , otarrainchoa. Lat. Parva lo-

cuſta marina.
L A.

Langoſton , verde que no haze daño ,

gaizcotia. Lat. Locuſta grandior in-
noxia.

Languidez , languido , y otras de el La-

tin , vienen de Baſcuence , languiá ,
que ſignifica tardo , lento , eſpacioſo ;
y es ſincope de lannaguia , lanean na-
guia , perezoſo en el trabajo. Languia-
durá. Lat. Langor.

Languido , languiá. Lat. Languidus.

Lanificio , manifactura de lana , ille-

quinza , ulequintza. Lat. Lanifi-
cium.

Lanilla , el pelillo de el paño , por el haz.

illauná. Lat. Pilus.

Lanilla , telilla , uleuta meagoa. Lat. La-

nea tela ſubtilioris texturæ.

Lanteja , veaſe lenteja.

Lantejuela de metal , menaſdiliſta. Lat.

Lenticula.

Lanterna , veaſe linterna.

Lanudo , illetſua , uletſua. Lat. Lana-

tus.

Lanza , es voz antiquiſsima Eſpañola , y

Bafcongada lanza , lancia , de donde
el Latin dixo lancea , y ſe compone de
lan trabajo , y cia punta aguda , y ſe
le diò el nombre por el trabajo , que
cueſta el manejarla , à diferencia de la
azcona , aza gaya , &c. Lat. Haſta
lancea.

Lanza de coche , manurgaren lanza. Lat.

Rhedæ palus oblongus.

Lanzas que pagan oy los Titulos , lan-

zac. Lat. Pecuniæ pro haſtatis militi-
bus.

A punta de lanza , lanzaren ciaz. Lat.

Fuſtibus , & armis.

Buena , ò linda lanza , lanzari ederra,

trebea. Lat. Lancea dexterrimus.

Correr lanzas , lanzagudac eguin. Lat.

Laneeis ludendo pugnare , veaſe cor-
rer.

Arrojar la lanza , es deſafiar , medir lan-

zas , competir, veaſe.

Lanzada , lanzada. Lat. Lanceæ ictus.

A Moro muerto gran lanzada, acitz ero-
riari , oroc egur. Lat. Leoni mortuo
lepores inſultant.

Lanzadera de texedores , anezquea. Lat.

Radius textoris.

Lanzar , arrojar con violencia , y traba-

jo , como coſtaba el arrojar la lanza , y
tiene el origen Baſcongado , lanzatu ,
botatu , iraitzi , egotzi , aurtiqui. Lat.
Jacere , jaculari.

Lanzado , lanzatua. Lat. Jactus , ejectus.

Lanzar , vomitar, veaſe.

Lanzon , lantzarra. Lat. Ingens , lancea.

Lanzuela.
L A.

Lanzuela , veaſe lancilla.

Laña , abrazadera , grapa de hierro , es

voz Baſcongada , ſincope de laztaña,
laztaná abrazo. O Laña , ſincope de
lataña , y eſte de latadiña de latatu ,
juntar , y aña, adiña lo que baſta. Lat.
Nexus ferreus.

Lañar , trabar con lañas , lañatu , arpoi-

tu , eſcacotu. Lat. Nexibus ferreis fir-
mare , adſtringere.

Lapa , la telilla que haze el agua en ſu

ſuperficie , gamea. Lat. Flox. Se lla-
ma tambien lama.

Lapa , mariſco , es voz Baſcongada lapá.

Lat. Concha ſaxis adhærens.

Lapa , yerva , amor de el hortelano ,

veaſe.

Lapachar , pantano , viene de el Baſcuen-

ce lupezchar , y ſignifica pantano , ù
lodazal ruin , y pequeño , de lupetz , y
char. Lat. Cænoſus locus.

Lapicero , lapitzaria. Lat. Stylus deli-

neatorius.

Lapida ſepulchral , obarria. Lat. Lapis ſe-

pulchralis.

Lapidaria , arte que trata de piedras pre-

cioſas , artiſquindea. Lat. Ars gem-
maria.

Lapidario , artisjaquiña. Lat. Gemma-

rius.

Lapideo , arrizcoa. Lat. Lapideus.

Lapidoſo , arritſua. Lat. Lapidoſus.

Lapislazuli , piedra exquiſita , arri ur-

diñ urretantaz , izarrez bezala eder-
tua : orregatic deritza Ceru arria.
Lat. Stellatus lapis.

Lapiz , eſpecie de carbon mineral , viene

de el Baſcuence lapitzá , que ſignifica
lo miſmo , y es ſincope de lapicatza ,
carbon para cocèr la olla , que aun por
eſſo ſe llama lapicoa ; ò ſi es de labica-
ltza , carbon para el horno. Lapitza ,
arricatza. Lat. Lapis carbo.

Lapizar , arcoſcatia. Lat. Locus lapido-

ſus.

Lapizar , verbo , dibuxar , veaſe : lapit-

zatu. Lat. Lapideo carbone delineare.

Lapſo de tiempo , era joaira. Lat. Tem-

poris lapſus.

Laquè , Francès , lacayo , veaſe.

Lardar , lardear , coipatu , coipez eguin ,

gantzutu. Lat. Lardo ungere.

Lardeado , coipatua , &c. Lat. Lardo

unctus.

Lardero , jueves lardero , oſtegun guicen.

Lat. Dies jovis lardis notatus.

Lardo , urdaingantza. Lat. Lardum , i.

Lardoſillo , coipatſua. Lat. Lardo unctus.

Lares , echea. Lat. Lares , rium.

L A.:::::35

Largas , dilaciones , luzamendiac , luza-

erac. Lat. Moræ.

Largamente , luzaró. Lat. Largè.

Largamente , copioſamente , oparó, vea-

ſe liberalmente.

Largar , ſoltar , dexar , es de el Baſcuence

larga , largatu , que ſignifica lo miſ-
mo , y viene de targuea ſin defnasìa ,
lar demasìa de donde larregui dema-
ſiadamente , y guea particula negativa ,
como baguea. Lat. Dimmittere.

Largaria , lo miſmo que largura , veaſe.

Largo , eſta voz , y el Latin largus pue-

den venir de el Baſcuence larboa , que
ſignifica và , ſ eſtiende demiaſiado , y
es el ſignificado de largo : ò de largoa ,
larcoa , cola que pertenece à la dema-
sìa , y al exceſſo , de lar , larr , que
queda explicado , y coa , terminacion ,
que fixa el nombre al lugar , tiempo, ù
materia , como en barcoá , gaurcoa ,
echecoa , angoa. Y no obſtante porlar-
go dezimos , lucea. Lat. Largus , lon-
gus.

Largo , abundante , copioſo , veanſe ; y

en eſtas ſignificaciones eſtà mas claro
el origen Baſcongado.

A la larga , à lo largo , luzaro , &c. Lat.

Latè , lentè.

A la larga , poſtura , luceca , luzarontz.

Lat. In longum.

A lo largo , à lo lexos , urrutitic , urrun-

dic. Lat. A longè.

De largo à largo , luce ta zabal. Lat. Ad

longun omninò.

Paſſar de largo , boaquitu. Lat. Præter-

gredi.

Largomira , antojo de larga viſta , veaſe

antojo ; luce becaya, urrum becaya. Lat.
Fiſtulare conſpicilium.

Largon , lucetzarra. Lat. Valde longus.

Largor , lo miſmo que longitud , veaſe.

Largueado , adornado con liſtas , cerre-

natua. Lat. Virgatus.

Largueros , de talar ventana , cama , &c.

luzolac. Lat. Antæ ligneæ.

Largueza , largura , lucetaſuna. Lat. Lon-

gitudo.

Largueza , liberalidad , veaſe.

Laringe , por donde paſſa la voz , asbida.

Lat. Larinx , gis.

Laro , ave de tierra , y agua , cayo belcha.

Lat. Larus.

Laſaña , una fruta de ſarten , que otros

llaman orejas de Abad , es voz Baſcon-
gada , de laſai adiña , y ſignifica lo que
aſta para que quede loxo , y eſponja-
do. Lat. Lagaum.

Laſcivia , excèſo en lo deleitoſo , y lo-

E 2:::::zano ,
36:L A.
zano , goagueya. Lat. Laſeivia.

Laſcivo aſsi , gozagueitia. Lat. Laſcivus.

Laſcivia , propenſion à lo venereo , ara-

gueya. Lat. Laſcivia.

Laſcivo aſsi , aragueitia. Lat. Laſcivus.

Laſcivamente , gozagueitiro , araguei-

tiro. Lat. Laſcivè.

Laſſitud , laſamiento , viene de el Baſ-

cuence laſaiera , laſaimendua , laſai-
taſuna , naſayera , &c. Lat. Laſſitudo.

Laſſo , floxo viene de el Baſcuence la-

ſai , naſai , que ſignifica floxo , y la-
ſaitu afloxar , de donde es el Latin laſ-
ſus. Componeſe , de la , y ſaya ; la
canſancio , fatiga , y tambien canſado ,
y aſsi decimos la la eguiñá nago , y
latua nágo , eſtoy fatigado , y rendi-
do ; y ſaya principio , prueba , y vn
floxo ſe difine bien principio , y prue-
ba de canſado.

Laſtar , pagar por otro , aſegurando el re-

cobro, viene de el Baſcuence laſtá , que
ſignifica laſtre ; porque como el laſtre
ſe pone debaxo en la nave , y no obſ-
tante aſegura el derecho , ò la rectitud
de la nave , y el que no ſe pierdan los
generos aſsi el que laſta , ſe pone
baxo de el acreedor , pagando por el
deudor , pero aſegura ſu derecho , y
que no quede perdida la cantidad , que
paga. Y aſsi no ſolo laſtar , ſi no tam-
laſtrar en Baſcuence es laſtatu , beſté-
gatic laſt eguin. Lat. Pro alio ſolvere ,
ſalvo jure repetendi.

Laſtima , laſtima cupida , erruquia ,

urriquia , urricalmendua. Lat. Miſe-
ratio.

Dàr à vno laſtima , cupitu con las termi-

naciones zait , &c. Lat. Me , te miſe-
ret , &c.

Me da laſtima , cupitu zait , zat. Te dà laſ-

tima , cupitu zatzu , &c. Veaſe com-
paſion.

Lo que es digno de laſtima , urricalqui-

zuna. Lat. Miſeatione dignus , a , um.

Laſtimarſe , compadecerſe , urricaldu ,

con las vltimas terminacioes tranſiti-
vas de el activo, v. g. urricaltzen zai-
tut , me laſtimo de ti : urricaltzen na-
zu , te laſtimas de mì , &c. Y lo miſ-
mo , urricari zaitut , urricari nazu ,
&c. Lo miſmo es cupitzen zaitut , cu-
pitzen nazu.

Laſtima , es laſtima da , cupida , erru-

qui da , y mejor , urricañquizuna da.
Lat. Dignum quidèm miſeratione eſt.

De laſtima , laſtimaz , erruquiz , cupi-

daz , uriquiz. Lat. Ex miſeratione.

Laſtimar , mover à compaſſion , cupitu ,

L A.
orruquitu , vurricaldu. Lat. Miſeratio-
ne afficere.

Laſtimado aſsi , cupitua , &c. Lat. Miſe-

ratione affectus.

Laſtimar , hiriendo , zaurtu , arrazatu.

Lat. Lædere.

Laſtimado aſsi , zaurtua , &c. Lat. Læſſus.

Laſtimoſamente , urricariro , cupidaga-

rriro , erruquiro , erruquigarriro.
Lat. Miſerabiliter.

Laſtimoſo , laſtimero , urricaria , urri-

calquizuna , erruquigarria , cupida-
garria. Lat. Miſerabilis , miſerandus.

Laſto , la ſeguridad de el recobro , en el

que pga por otro , viene del Baſcuen-
ce laſtá , cuyo origen queda explicado
en la voz laſtar. Laſtua , à diferencia
de laſtoa , que ſignifica paja ; y puede
venir tambien de eſta raìz ; porque el
acreedor ſe lleva en el dinero el grano ,
y el que ſe le paga con la ſeguridad de
el recobro , ſe queda con ſola la paja ,
como ſeñal de que otro ha llevado ſu
grano. Lat. Jus repetendi ſolutam pro
alio pecuniam.

Laſtrar , es de el Baſcuence laſtratu , laſ-

tatu , que ſignifica lo miſmo. Lat. Sa-
burrare.

Laſtrado , laſtatua , laſtratua. Lat. Sa-

burratus.

Laſtre , eſpecie de piedra toſca , es voz

Baſcongada , laſtrea , laſtá , ſincope de
latſarte , laſarte , entre arroyos , ù
riachuelos , que es donde ſe encuentran
tales piedras. Lat. Saburra. Y lo miſ-
mo es laſtre de navio.

Latas , es voz Baſcongada , lata , latea ,

y ſignifica las tablas toſcas , y delga-
das , que ſirven para formar el texado.
A la primera que eſtà immediata à la
ala de el texado , ſe llama arlatea , ar-
lata , y à las demàs lata , latea. Lat.
Tabulæ tecti.

Latamente , por extenſion , hedaquiro.

Lat. Latè : por largamente , luzaro.
Lat. Largè : por anchuroſamente , za-
balquiro. Lat. Ample.

Lateral , albocoa , aldecoa, aldamenecoa.

Lat. Lateralis.

Latido de el corazon , tupotza. Lat. Ve-

hemens cordis pulſatio. Puede venir de
el Baſcuence latudoa , que ſignifica và
fatigado , y canſado , y tambien và fa-
tigando , de la , latu , rebentar de fa-
tiga , y doa , và.

Latido de perro , veaſe ladrido , ladra.

Latigazo , zartada , zartadacoa , lati-

gocoa. Lat. Flagelli ictus.

Latigo , es de el Baſcuence latigoa , que

ſiguifica
L A.
ſignifica lo miſmo , y ſe dixo de latu.
fatigar , y de jo , yoa pegado , caſtiga-
do. Lat. Flagellum , ſcutica.

Latin , Latiñá , Latiñarren hizcun-

tza. Lat. Lingua Latina.

Latinajo , Latin tzarra. Lat. Incompta

Latinitas.

Latinamente , Latiñez. Lat. Latinè.

Latinidad , veaſe Latin Lat. Latinitas.

Latínizar , latinear , latindu. Lat. In la-

tium vertere.

Latinizado , latindua. Lat. In Latinum

verſus.

Latino , Latiñarra , Latindarra. Lat.

Latinus.

Latino , Latiñezcoa. Lat. Latinus a , um.

Latir , tupotz eguin , tupozca egon. Lat.

Pulſare.

Latir el perro , veaſe ladrar.

Latiſsimo , chit zabal , lucea. Lat. Latiſ-

ſimus.

Latitud , zabalá , zabaltaſuna. Lat. La-

titudo.

Lato , zabalá. Lat. Latus.

Latòn , azofar , menaſtoria. Lat. Orichal-

cum.

Latonero , menaſtoriquiña. Lat. Orichal-

ci artifex.

Latrìa , culto que ſe debe à ſolo Dios ,

Jaincurtea. Lat. Latria.

Latrina , lo miſmo que letrina , veaſe.

Latrocinio , veaſe ladronicio.

Laud , guitarra de mas cuerdas , laudá.

Lat. Teſtudo.

Laudable , alabagarria , doandigarria ,

laudagarria. Lat. Laudabilis.

Laudano , extracto de el opio , loeraz-

quiña. Lat. Laudanum.

Laudar , alabatu , doanditu , laudatu ,

laudariotu. Lat. Laudare.

Laudatoria , oracion , doandigarria. Lat.

ldem.

Laudatorio , alabaria , alabatzallea , &c.

Lat. Laudatorius , a , um.

Laude , lo miſmo que lapida , veaſe.

Laudes en el rezo , laudeac. Lat. Laudes.

Ad laudes , & per horas , ſarritan , maiz,

gauta egun.

Laudemio , lo que ſe paga al Señor de el

directo dominio , al venderſe lo que ſe
ha dado à cenſo perpetuo , menecarra.
Lat. Laudemium.

Launa , lo miſmo que lamina , veaſe.

Laurea , erramu oſtoa , erreñotz orria.

Lat. Laurea.

Laureando , erramuzgarria , ereñozga-

rria. Lat. Laureâ donandus.

Laurear , erramuztu , ereñoztu. Lat. Lau-

reâ donare.
L A.:::::37

Laureado , erramuztua &c. Lat.

Laureâ donatus.

Laurel , erramua , ereñotza. Lat. Laurus.

Laureola , erramuzco coroea , boillandea ,

ereñozcoa. Lat. Laureola.

Laureola , yerva , que abraſa la boca ,

arioa , ſaradona. Lat. Laureola.

Laurino , erramuzcoa , ereñozcoa. Lat.

Laurinus.

Lauro , lo miſmo que laurel, veaſe.

Lavacias , lavaduras , ubaſia , ur liquitſa.

Lat. Proluvium , lotura.

Lavacro , lo miſmo que lavatorio, veaſe.

Lavadero , garbitoquia , icuztoquia. Lat.

Lavacrum.

Lavador , garbitzallea , icuzalea. Lat.

Lotor.

Lavadura , garbitzea , icuztzea , garbi-

queta , icuzqueta. Lat. Lotura , lotio.

Lavadura de ropa blanca , y delgada ,

churiquiña , churiqueta. Lat. Ut ſu-
pra.

Lavajos , cenagales , veaſe.

Lavamanos , eſcu garbitza. Lat. Mallu-

vium.

Lavanco , ugalea , ugatá. Lat. Anas flu-

vialis.

Lavandera , de coladas , gobada jotza-

llea.

Lavandera de ropa delgada churitza-

llea , liſiba jotzaltea.

Lavandera , en generàl , garbitzallea ,

icuzalea. Lat. Lotrix.

Lavandero de paños , bola zalea. Lat. Ful-

lo.

Lavandula , lo miſmo que eſpliego , veaſe.

Lavar , garbitu , icuzi. Lat. Lavare ,

abluere.

Lavado , garbitua , &c. Lat. Lotus ,

ablutus.

Lavativa , garbigarri , icuzgarria. Lat.

Clyſter inteſtinis abluendis.

Lavatorio lo miſmo que lavadura ,

veaſe.

Lavazas , veaſe lavacias.

Laxa , piedra , lo miſmo que lancha , veaſe.

Laxar , afloxar , el Latin laxare , y el

Romance , vienen de el Baſcuence la-
ſai , laſaitu, que ſignifica lo miſmo , y
ſe puede ver ſu origen en la voz laſſo.

Laxativo , laſaigarri , naſaigarria. Lat.

Laxativus.

Laya , calidad , grado, condicion , como

quando ſe dize , ſon de vna miſma
aya. Es voz Baſcongada , y ſignifica
aquèl inſtrumento , bidente , ù ache de
hierro con que ſe labra la tierra , bol-
viendola en grueſſos ceſpedes de abaxo
arriba : y como eſta labor ſe haze de
compa
38:L A.
compañia de dos , tres , ò mas hom-
bres , y aun mugeres , de vna miſma
condicion , por eſſo ſe diò el nombre
de laya , eſpecialmente en Andalucìa à
las coſas que ſon de vna eſpecie.

Laya , llamamos aun hablando Caſte-

llano al inſtrumeuto dicho. Lat. Bi-
dens.

Layar , labrar con layas , layatu. Lat. Bi-

dentibus terram vertere.

Layado, layatua. Lat. Bidentibus verſus ,

a , um.

Layador , layaria. Lat. Bidentibus ter-

ram vertentes.

Lazada , lazo , chibiſtea. Lat. Gryphus ,

offendix.

Lazareto , hoſpital fuera de el lugar , para

hazer quarentena , veaſe hoſpital.

Lazarillo , itſu mutilla , itſu-aurrea. Lat.

Puer cæci ductor.

Lazdrado , antiquado , lacerado , veaſe.

Lazo , el nudo, orapillo , corapilloa. Lat.

Nodus , vinculum.

Lazo , lazada , veaſe.

Lazo , que ſe arma , artea , laquioa , la-

zoa. Lat. Laqueus.
L E.

Le , caſo obliquo , qne ſe aplica à hom-

bre, y muger , y les en plural. En Baſ-
cuence eſta embebido en las termina-
naciones. V. g. dirè , eſango det , le di
rè , eſango diot , les dirè , eſango dio-
tet , &c.

Leal , viene de el Baſcuence leyalá , que

ſignifica lo miſmo y viene de leya.
porfia , continuacion , perſiſtencia , y
de al , alá ahala , poder , quanto ſe
puede , y aſsi ſiguen los leales la ra-
zon , juſticia , &c. Lat. Fidus , fidelis.

Lealmente , leyalquiro. Lat. Fidelitèr.

Lealtad , leyaltaſuna. Lat. Fidelitas.

Lebeche , viento entre Poniente , y Me-

dio dia , egoaldeco , egoyaldeco aicea.
Lat. Africus.

Lebrada , cierto guiſado , erbi jaquia. Lat.

Embamma leporinum.

Lebraſton , erbi zarra. Lat. Lepus ve-

tus.

Lebratillo , erbicumea. Lat. Lepuſculus.

Lebrel , lebrela, oratzar andia. Lat. Ca-

nis venaticus Anglicus , aut Hiberni-
cus.

Lebrillo , barreño redondo , aſpillá , boi-

llaſca. Lat. Labrum.

Lebron , erbi zarra , andia. Lat. Lepus

magnus.
L E.

Lebron , medroſo , veaſe.

Lebruno , erbitarra. Lat. Leporinus.

Leccion , iracurtza , iracurtea , leat-

zea. Lat. Lectio.

Leccion de opoſicion , gudiracurtza.

Lat. Lectio pro oppoſitione.

Lechada de cal , carezna. Lat. Calx di-

luta.

Lechal , eznaſa. Lat. Lacte nutritus.

Leche , eznea. Lat. Lac , tis.

Leche de recien parida , oritza. Leche

que ſe dà à los niños por ſus Amas , ò
Madres ugatzâ , ugazeznea. Lat.
Lac.

Leche de gallina , planta , olleznea. Lat.

Ornithogalum.

Lechecillas de cabrito , carnero , &c. ale-

gurichac. Lat. Glandulæ lacteæ.

Lechero , ezne-ſaltzallea. Lat. Lactis

venditor.

Lechetrezna , llamanſe aſsi varias plan-

tas , eznabelarra. Lat. Herba lactea.

Lechiga , lo miſmo que feretro , veaſe.

Lechìgada , lechoncillos que nacen de vn

parto , y tambien de otros animales ,
erdialdia. Lat. Porci eodempartu editi.

Lechino , clavo de hilas , alſiquia. Lat.

Penicillum.

Lecho , lo miſmo que cama , veaſe.

Lechon , cherria , charria , urdea. Lat.

Porcus , ſis.

Lechoncillo , cherricumea. Lat. Porcol-

lus lactens.

Lechuga , urraza , lechuga. Lat. Lactuca.

Lechuguino , urrazlandarrea , lechuga-

landarea. Lat. Lactuculæ.

Lechuza , ontzá. Lat. Noctua , nyctico-

rax.

Lechuzo , lechuza , aplicado al macho,

ò mula , es lo miſmo que lechal , veaſe.

Lector , iracurlea , leatzallea. Lat. Lec-

tor.

Lectoral , iracurtzacoa. Lat. Lectoralis.

Lectorìa , iracurquintza. Lat. Lectoris

munus.

Lectura , lo miſmo que leccion.

Ledamente , ledo , lo miſmo que alegre-

mente , alegre , veaſe.

Leedor , antiquado , lector.

Leer , iracurri , leatu. Lat. Legere.

Leido , iracurria , leatua. Lat. Lectus.

Leido , erudito , veaſe.

Legacìa , embaxada , bialquindea. Lat.

Legatio.

Legado , Embaxador , Bialquiña. Lat.

Legatus.

Legado à latere , Aita Santuaren alda-

meneco bialquiña. Lat. Legatus à la-
tere.
Legado ,
L E.

Legado , lo miſmo que manda , veaſe.

Legajo de papeles , paper ſorta , paper-

bilgoa , paper lotura. Lat. Chartarius
faſciculus.

Legal , legarra , legatarra , legaraucoa.

Lat. Legalis.

Legalidad , legaraudea. Lat. Fidelitas

ex lege.

Legalizacion , legarautzea. Lat. Inſtru-

menti publici ſubſcriptio ſignata.

Legalizar , legarautu , legaraudetu. Lat.

Auctoritate publicâ ſubſcribere , fir-
mare.

Legalizado , legarautua. Lat. Autoritate

publicâ ſubſcriptus.

Legalmente , legarquiro , legarauquiro.

at. Legitimè , ſecundum legem.

Legamente , jaquinde bague. Lat. Illite-

ratè.

Legamo , el lodo pegagoſo , viene de el

Baſcuence legamia , que en vn dialecto
es levadura ; y el legamo con ſu blan-
dura pegajoſa es como levadura à la
tierra ſeca. Loi itſas-corra. Lat. Li-
mus.

Legaña , legañoſo, veaſe lagaña.

Legar , embiar , bialdu , bidaldu , egorri.

Lat. Legare.

Legar , hazer alguna manda en el Teſta-

mento , azquenayean cerbait utzi ,
aguindu. Lat. Legare.

Legatario , azequenayean cerbait utzi ,

zayona. Lat. Legatarius.

Legendario , veaſe levenda.

Legible , iracurquizuna , iracurgarria ,

leaquizuna , leagarria. Lat. Legibilis.

Legion de Soldados , de eſpiritus , &c.

diautá. Lat. Legio.

Legionario , diautarra. Lat. Legionarius.

Legislador , legue emallea. Lat. Legisla-

tor.

Legislar , legue eman. Lat. Legem ferre.

Legiſperito , legue jaquiña. Lat. Legis pe-

ritus.

Legiſta , legue jarraya , leguicaslea. Lat.

Legisperitus.

Legitima , la parte de herencia , que toca

a cada vno , legoquia. Lat. Legitima
pars hæreditatis.

Legitimacion , legauretzea. Lat. Legiti-

matio.

Legitimamente , legarauquiro. Lat. Le-

gitimè.

Legitimar , legarautu , legaraudetu. Lat.

Legitimum facere.

Legitimado , legarautua, &c. Lat. Legi-

timus factus.

Legitimo , legarra , legaraucoa , ecado-

yarra. Lat. Legitimus , a , um.
L E.:::::39

Lego , el que no es Ecleſiaſtico, elizquea.

Lat. Laicus. En las Religiones , legoa' ',
anai motza.

Lego , falto de letras , jaquin eza. Lat.

lgnarus.

Lego , llano , y abonado , elizque , nau ,

ta arau. Lat. Exceptionum juris , ex-
pers.

Carta de legos , auto de legos con que

ſe inhibe al Juez Ecleſiaitico , eliz-
queen nai darra. Lat. Decretum lai-
corum pro repellenda vi ab Ecleſiaſtico
illata.

Legon , azadon , aitzurra. Lat. Ligo.

Legra , inſtrumento de Cirujanos , denda-

cai mota bat. Lat. Scalpellus lunatus.

Legrar , dendacayaz zauria icuſi , beatu ,

beguiratu. Lat. Scalpello lunato vul-
nus experiri.

Legua , eſta voz , y el Latin leuca' ', y leu-

ga , que es poſterior à la buena Latini-
dad , vienen de el Baſcuence legoa , le-
coa , que ſignifica lo miſmo.

A legua ſe conoce eſto , urrutitic aguiri

da. Lat. A longe.

Legumbre , lecacia : por hortaliza , ba-

razquia , baratzalda. Lat. Legumen.

Lejano , urruticoa , urrungoa , urrunda-

nicoa. Lat. Longinquus.

Lejos , urruti , urrún. Lat. Longè , pro-

cul.

De lejos , urrutitic , urrundic , urrun-

danic. Lat. Peregrè , procul , eminus.

Lejos en la Pintura , urrutirudia. Lat.

Perſpectivæ diſtantia.

Lelilles de Moros , Mairuen ojuac , dea-

darrac , leli leli Mahomari dagozca-
nean. Lat. Maurorum clanor his voci-
bus , leli , leli.

Lelo , fatuo , es voz Baſcongada , lela ,

loloa , que ſignifica ſin ſal , inſulo. Lat.
Fatuus.

Lema , eſta voz , que el Caſtellano, y La-

tin tomaron de el Griego , es Baſcon-
gada en ſu origen. Lemá llamamos al
timon , ò gobernalle de las embarca-
ciones ; y la voz lemma tiene vna ſig-
nificacion parecida , porque es aquèl
titulo , que ſe pone à los verſos , em-
preſas , &c que ſirve de govierno para
la explicacion , è intelligencia de el aſ-
ſunto. Y no obſtante el Baſcuence por
lemma dirà bien azalcaya , azalga-
rria , que ſignifica lo miſmo. Lat. Lem-
ma , tis.

Lencerìa , leutadia , eundia. Lat. Lin-

teorum copia , merces.

Lencerìa , lugar, leutateguia , euntoquia.

Lat. Linteorum taberna.
Lencero,
40:L E.

Lencero , leutaria , euntaria. Lat. Lin-

tearius.

Lendrera , peine , partzorracia. Lat.

Pecten ad lendus extrahendas.

Lendrero , parztoquia. Lat. Lendigo.

Lendroſo , partzua. Lat. Lendiginolus.

Lengua , mingaña , miña , mia , mihia.

Lat. Lingua.

Lengua , idioma , hizcuntza , mintzoa.

Lat. Lingua , idioma.

Lengua , eſtrangera , erdera , erdara ;

aunque con eſte uombre llamamos co-
munmente los Baſcongados de Eſpaña
al Caſtellano , y los de Francia al Fran-
cès. Lat. Lingua peregrina.

Los que hablan lengua eſtrangera , erdal-

dunac , à diferencia de euſcaldunac
Baſcongados. Lat. Peregrinâ linguâ lo-
quentes.

Lengua , lo miſmo que interprete , veaſe.

Lengua de Campana , badajo , veaſe.

Lengua en el peſo , veaſe fiel.

Lengua de tierra , veaſe iſthmo.

Lengua de el agua , orilla , veaſe.

Lengua de buey , de ciervo , de cordero ,

de perro , ſon plantas , idimia , orein-
mia , bildoſmia , chacurmia. Lat. Lin-
gua bubula , cervina , agnina , canina.

Lenguado , peſcado , lengoadua. Lat. So-

lea.

Lenguage , idioma , veaſe lengua.

Lenguage , dialecto de vna lengua , veaſe.

Lenguaraz , lenguagero , hizcuntzatia.

Lat. Varijs línguis loquens.

Lenguaraz , deslenguado , veaſe , y lo

miſmo es lenguaz.

Lenguear , ſeguir preguntando , galdez

jarrai. Lat. Interrogando ſequi.

Lenguecilla , lengueta , mingainchoa , mii-

choa. Lat. Lingula.

Lengueta de vivora , miſtoa , miſtorrá.

Lat. Viperæ lingua.

Lengueta , lo miſmo que gallilo , veaſe.

Lengueta de el ancora , anzuelo , &c.

miſtoa , cacoa. Lat. Lingula , uncus.

Lengueta de peſo , lo miſmo que fiel ,

Lenguetada , milliſcada , limicada. Lat.

Linctus , us.

Lenidad , blandura , ſuavidad , veanſe.

Lenitivo , leniente , gozagarria. Lat. Le-

nimentum.

Lenizar , gozatu. Lat. Lenire.

Lenocinio , alcahueteria , veaſe.

Lentamente , gueldi , gueldiro , aſtiró ,

barach. Lat. Lentè.

Lente , vidrio circular , beiracolla. Lat.

Lens , tis.

Lenteja , diliſta , chiliſtea. Lat. Lens ,

lentis.
L E.

Lenticular , diliſtantzecoa. Lat. Lenticu-

laris.

Lentiſco , arbol , lequelchorra. Lat. Len-

tiſcus.

Lentitud , gueldia , gueldiera , aſtia , aſ-

tiera. Lat. Lentitudo.

Lento , gueldia , aſtitſua , malſoa , za-

barra , languia. Lat. Lentus.

Lenzuelo , veaſe lienzo pequeño.

Leña , egurrá. Lat. Ligna , orum.

Ir por leña , egurretán joan , egurguite-

ra egurquintzara. Lat. Lignatum
ire.

El oficio , ù acto de hazer leña , egur-

guita , egurguitea , egurquintza. Lat.
Lignatio.
Txantiloi:Sarreraleña4El camino , por donde ſe lleva la leña ,
egur bidea. Lat. Via pro lignis condu-
cendis.

Leñador , egurguillea , egurquiña. Lat.

Lignator.

Leñero , el que la trae , egur zalea. Lat.

Lignorum conductor.

Leñero , donde ſe pone , egurtoquia. Lat.

Apotheca lignaria.

Leño , egurra , zurá. Lat. Lignum.

Leñoſo , zuantzecoa. Lat. Lignoſus.

Leon , animal , Leoya. Lat. Leo , nis.

Leon ſigno Celeſte , izar leoya. Lat.

Leo.

Leona , Leoy-emea. Lat. Leæna.

Leonado , color , leoyantzecoa. Lat. Ful-

vus.

Leonera , leoyteguia , leoi zuloa Lat. Leo-

num cubile.
Leonero , leoi zaya , leoi zaina. Lat.
Leonum cuſtos , curator.

Leonino , leoyarena , leoi guiſacoa. Lat.

Leonicus.

Leopardo , animal leoi navarra .Lat.

Leopardus.

Lepra , leguenarra , ſorayotaſuna. Lat.

Lepra.

Leproſo , leguenartia , leguenartſua ,

ſorayoa. Lat. Leproſus.

Lerdo , peſado , tardo , viene de el Baſ-

cuence , lerr , lerda , que ſignifica
aplaſtado , rebentado , de donde deci-
mos lerdatu por aplaſtar , y lerreguin
por rebenta r: y como el que eſtà aplaſ-
tado , y rebentado no eſtà para nada ,
ſe llamò lerdo al tardo , y peſado. Ler-
doa , naguia , alperra. Lat. Tardus ,
iners.

Leſion , caltea , miña. Lat. Læſio.

Leſna , aleſna , eztená. Lat. Subula.

Leſte , viento , veaſe eſte.

Letania , donetoitza , ledania. Lat. Lita-

nia.
Leta
L E.

Letanìas Mayores , Rogaciones , garita-

tea. Lat. Rogationes , Litaniæ Majores.

Lethal , mortal , eriozcoa. Lat. Letalis , e.

Lethargo , viene de el Baſcuence lotar-

quia , que ſignifica lo miſmo , y cor-
reſponde mejor el lethargia de el Lati-
no , y Griego : lotarquia , quiere dezir
el que eſtà como muerto tomado de el
ſueño , de loac artu tomado de el ſue-
ño , y la terminacion quia , que muchas
vezes es nota de coſa muerta , v. g. ari-
quia , ollaquia , &c. Puede tambien
venir de lotarguia , y ſignifica ador-
mecimiento de la luz , y lo es el letar-
go de la razon , &c. Lat. Lethargus ,
veternus.

Letificar , lo miſmo que alegrar , veaſe.

Letra , izquira , bechia , letrá. Lat. Li-

tera.

Letra , inſcripcion , lemma , veanſe.

Letra de cambio , gambizquira. Lat. Syn-

graphum menſarium.

Letra abierta , gambizquira idiquia. Lat.

Syngraphum illimitatum.

Letra de molde , moldizquira. Lat. Lite-

ræ typis excuſſæ.

Letra por letra , hitzetic hitz , bechiz be-

chi. Lat. De verbo ad verbum. Lo miſmo
es á la letra , al pie de la letra.

A letra viſta , publicamente , veaſe.

Tener mucha letra , aſcojaquiña , trebea

izan. Lat. Lat. Maximè verſatum eſſe.

Letraderia , izquiradundia , bechidundia.

Lat. Juriſperitorium caterva.

Letrado , izquiraduna , bechiduna , iz-

quiratia , bechitia , izquiratua , be-
chitua , jaquiña , jaquintſua. Lat. Li-
teratus.

Letrado , abogado, veaſe Juriſperito.

Letrero , izquiraria , becharia , letreroa.

Lat. Titulus , inſcriptio, epigraphe.

Letrilla de cantar , cantachoa. Lat. Liri-

cum carmen.

Letrina , carcaba , atzulá. Lat. Latrina.

Letron , izquiratzarra , bechandia. Lat.

lngens litera.

Lectuario , lo miſmo que electuario ,

veaſe.

Leudar , y leudo , veaſe levadura.

Leva en los navios , partida , veaſe. Joa-

ſiera. Lat. Navium ſolutio.

Leva de Soldados , veaſe recluta.

Levas , lo miſmo que maulas , veaſe.

Pieza de leva en los navios , joaſieraco

ſutumpa. Lat. Tormentum recaptui ca-
nendo exploſum.

Levada en la eſgrima , iſquilimiaren jo-

caſiera. Lat. Proluſio ad digladiandum:

Levadizo , jaſoquizuna , alchaquizuna ,

L E.:::::41
goraquizuna. Lat. Verſatilis.

Levadura , legamia , oranza , ailiſa , al-

chaarria , beranzaguia , azcarria
chanchadurea. Lat. Fermentum.

Leudar , legamiztu , oranzatu , &c. le-

gamia , oranza eman Lat. Maſſam fer-
mentare.

Leudo , oranzatua, &c. Lat. Panis fer-

mentatus.

Levantador , jaſotzallea , alcharia. Lat.

Elevator.

Levantamiento , jaſotzea , jaſoera , al-

chatzea , goratzapena , alchaera. Lat.
Erectio , elevatio.

Levantamiento , conjuracion , ſedicion.

Levantar , jaſo , jaſan , altzatu , alcha-

tu. Lat. Levare , erigere , tollere.

Levantar , poniendolo en pie , zutatu ,

zutindu. Lat. Erigere.

Levantar algun teſtimonio , erauci. Lat.

Falſum alicui affingere.

Levantarſe , ilqui jalqui. Lat. Surgere ,

exſurgere.

Hazer levantar , que ſe levanten , erai-

qui , iraiqui , iraigui , iracori. Lat.
Excitare.

Levantarſe à mayores , gallendu , ollar-

tu , con las terminaciones de el neu-
tro. Lat. Superbius eſferri.

Levante , lo miſmo que oriente , veaſe.

Levante , viento , urtaiza , urtaicea.

Lat. Ventus orientalis.

Eſtàr de levante , joaſieran egon. Lat.

Eſſe jam profecturum.

Levantino , levantiſco , veaſe oriental.

Levar , en la Nautica , es levantar , veaſe.

Levar , antiquado , llevar.

Leve , ariña , piſueza , aſtuneza. Lat.

Levis,

Levedad , arintaſuna , arindea , piſue-

za , aſtuneza. Lat. Levitas.

Levemente , arin ariñ , arincho , arin-

quiró. Lat. Leviter.

Levita , en la Ley antigua , Sacerdotea-

ren urrena , Levaita. Lat. Levita.

Levitico , libro de la Eſcriptura Sagrada ,

Leviticoa. Lat. Leviticus.

Lexedumbre , antiquado, porqueria.

Lexia , liſiba , liſibea , gobada. Lat. Li-

xivia.

Ley, eſta voz, y la Latina lex legis , pien-

ſo , que vienen de el Baſcuence legue ,
leguea , que ſignifica lo miſmo y es
ſincope de leique, legueique , y ſignifi-
lo que puede hazerſe , y la ley es la re-
gla de lo que puede hazerſe.

Ley , lo miſmo que lealtad , veaſe.

Ley antigua , de Moysès , legue zarra ,

anciñacoa. Lat. Lex vetus.
F:::::Ley
42:L E.

Ley de Dios, Jaincoaren , leguea. Lat.

Lex Dei.

Ley de Gracia , legue berria , graciaz-

coa. Lat. Lex gratiæ.

Ley eſcrita , legue izcribatua , Jaincoac

Moyſeſi eman ciona. Lat. Lex ſcripta.

Ley natural , legue ſortzezcoa , ecarraiz-

coa. Lat. Lex naturalis.

Leyenda , lo miſmo que leccion , veaſe.

Leyenda , legenda , legendario , iracur-

gaya. Lat. Legenda , orum
L I.

Lia , vna ſoga de eſparto , liá , eſpartzuz-

co baga , ſoca. Lat. Reſtis. Es Baſcuen-
ce , veaſe ligar.

Lios , hezes de la uva , de que ſe haze

agda pie , es voz Baſcongada , liac ,
con que nombramos las hezes , que de-
xa la ſidra en la cuba , ondaquinac , on-
darrac , condarrac. Lat. Vini fæces.

Tomar lias , y Juan danzante , igueſ e-

guin. Lat. Fugere.

Liar , atar , liatu , lotu. Es de el Baſcuence ,

veaſe ligar. Lat. Ligare , conſtringere.

Liarlas , huir, lo miſmo que tomar lias.

Libar , probar chupando , daſtatu , edu-

quitu. Lat. Libare.

Libelatico , aſsi ſe llamaba en tiempo de

los antiguos Martyres , el que daba
firmado de ſu nombre vn Memorial ,
diziendo , que deſamparaba la Reli-
gion Chriſtiana. Izquirazcoduna. Lat.
Libellaticus.

Libelo , peticion , memorial , izquiraz-

coa. Lat. Libellus.

Libelo ſatyrico , perquea izquiraqui bez-

caria. Lat. Libellus infamis , famoſus.

Libelo de repudio, aldequigoa. Lat. Li-

bellus repudij.

Liberal , liberala , onguillea , emanaya.

Lat. Liberalis. Eſta voz es Baſconga-
da , cuya raiz es dibereala , de dia , y
bereala. ia es en vn dialecto và , y
bereala luego ; y el liberal ſe inclina
luego à dàr. Pero mejor viene de dia ,
mucho , multitud , y de bere ala bere
al gucian , en quanto , ù con quanto
puede : y el liberal dà mucho en quan-
to puede : diberal ſe convirtiò en libe-
ral.

Liberal , pronto , laſterrá , preſtá , bicia.

Lat. Expeditus.

Arte liberal , arte liberala , ciadizcoa.

Lat. Ars liberalis.

Liberalidad , liberaltaſuna , onguillata-

ſuna , emanaitaſuna. Lat. Liberalitas.
L I.

Liberalmente , liberalqu iro , onguillero

emanaiquiro. Lat. Liberalitèr , muni-
ficè.

Libertad , albedrio , cepeda , eſcucoera ,.

autaquiña , locabea , orradea , quita-
dea , libertadea. Lat. Libertas.

Libertad , licencia , veaſe.

Libertador , libratzallea , eſcucoguillea ,

autaquintzallea , orratzallea , quita-
tzallea , locabetzallea. Lat. Liberator.

Libertar , libre eguin , eſcucotu , eſcuco-

eguin , autaquindu , orratu, ortu , qui-
tatu , locabetu. Lat. Libertate donare.

Libertado , libre , eguiña , locabetua , eſ-

cucotua , &c. Lat. Libertate donatus.

Libertino , eſcucotuaren humea. Lat. Li-

bertinus.

Liberto , eſcucotua , autaquindua , orra-

tua. Lat. Libertus.

Libicoafrico , viento , veaſe lebeche.

Libidinoſo , aragueitia. Lat. Libidino-

ſus.

Libra, libra. Lat. Libra.

Libra , ſigno celeſte , izar libra. Lat. Li-

bra.

Libracion , zalanza , zabuera. Lat. Li-

beratio.

Librador , veaſe libertador.

Libramiento , libratzea , eſcucotzea, &c.

Lat. Liberatio.

Libranciſta , que tiene libranza à ſu fa-

vor, izquirarlea. Lat. Syngraphâ ac-
cipiendæ pecuniæ donatus.

Libranciſta, el oficial que haze las libran-

zas , izquirarguillea. Lat. Syngraphas
ſolvendæ pecuniæ donans.

Libranza , libramiento de dinero , izqui-

ratza. Lat. Synagrapha.

Librar de algun mal , libratu , aſcabiatu ,

gorde , guardatu , cepedatu. Lat. Li-
berare , eximere.

Librar , dàr libranza , izquïrartza eman.

Lat. Syngrapham dare pro accipienda
pecunia.

Librar mal , ò bien en algun negocio ,

gaizqui , edo ongui guelditu , irten.
Lat. Feliciter , vel ſecus , accidere
alicui.
Dios me libre de eſſo , Jaincoari nai ez-
taquiola , Jaincoac gura eztaguiela ,
Jaincoac cepeda nazala. Lat. Dij me-
liora , ne Deus ſiverit.

A bien librar , ò buen librar , vnas ve-

zes ſignifica , à lo mas mas , gueyen
gueyena. Lat. Summum. Otras , lo me-
nos menos , guichien guichiena. Lat.
Minimum.

Libre , librea dana , autaquintia ,

guitoa , ordea. Lat. Liber , ra , rum.
Libre.
L I.

Libre , eſſento , franco , orratua , cepe-

datua , locabetua. Lat. Immunis exemp-
tus.

Libre , deſembarazado , atrevido , veaſe.

Libre , eſta voz , de quien ſe derivan tan-

tas como quedan arriba , la han toma-
do de el Baſcuence el Latin , y otras
lenguas. Libre , es Baſcuence ſincopa-
do de libere , y contiene vna defini-
cion de la libertad , y de el libre ; por-
que liber ſe dixo de leiberé ; y ſigni-
fica lo que puede ſer , y hazerſe ſuyo ,
y ſui juris de bere ſuyo proprio , y
lei terminacion activa , y neutra de el
correſpondiente al verbo poder , v. g.
izan lei , puede ſerlo , eguin lei , pue-
de hazerſe , puede hazerlo , que en
otros dialectos ſe dize eguin leguin' ',
leguique. De leibere ſe contraxo li-
bre , aunque el Latin conſerva mas ſu
origen libere , liberare , &c. Y en el
Latin antiquiſsimo el li de el libere era
loi , que por no ſaberlo , dixeron algu-
nos , que era de el Griego : y aſsi ſe co-
noce mejor la correſpondencia de el
leibere , y loibere.

Librea , es voz Baſcongada , con el ori-

gen aora explicado , porque à la veſti-
dura , que llamamos librea ſe le diò
eſte nombre , por la libertad que tie-
nen los que ſirven à los Reyes con ſu
librea. Lat. Veſtis diſcolor polymita.

Librear , vender por libras , libraca ſal-

du. Lat. Libratim vendere.

Libremente , librequiro. Lat. Liberè.

Libreria , liburuteguia , librutoquia. Lat.

Bibliotheca.

Librero , liburuquiña , libruguillea. Lat.

Bibliopola, bibliopegus.

Libreta , librachoa. Lat. Libella.

Librete , librillo , liburuchoa , libruchoa.

Lat. Libellus.

Libro , librua, liburua. Lat. Liber , bri.

Licencia , eſcudancia , onirizta , li-

cencia , congita. Venia , copia , li-
centia.

Licenciar , deſpedir , eſcudancitu , oni-

riztatu , congiteman. Lat. Copiam fa-
cere.

Licenciado aſsi , eſcudancitua, &c. Lat.

Cui copia facta eſt.

Licenciado en alguna Facultad , licencia-

dua. Lat. Licenciatus.

Licenciado , lo miſmo que eſtudiante,

veaſe.

Licencioſamente , eſcudanciro , eſcu-

gueiquiro , lotſabagueró. Lat. Licen-
tiùs.

Licencioſo , eſcudancitia , eſcugueitia ,

L I.:::::43
eſcugueiquia , lotſa baguea. Lat. L.
centioſus.

Licion , lo miſmo que leccion , veaſe.

Licitamente , cileiqui , cilleguiro, bidez-

coró , haizuquiro , ſoriró , legarauqui-
ro. Lat. Licitè.

Licito , cileiya , cilleguia , bidezcoa , bi-

dedana , hauzua , ſoria , legaraucoa.
Lat. Licitus.

Licor , eſta voz , y la Latina liquor , vie-

nen de el Baſcuence , licura, que ſigni-
fica lo miſmo, y es compoſicion de li.
ca , y ura licá es vn humor aun no
fluido de el todo, ſino que ſe pega , y
neceſsita de desleirſe , y aſsi dezimos
icerdi licá à aquel ſudor pegaſoſo , que
tal vez tenemos , eſpecialmente eſtan-
do enfermos : urá es agua , y licor en
ſu primera ſigniſicacion , es un humor ,
que ſe ha desleido , y hecho como
agua , y aſsi es definitiva la voz Baſ-
congada licurá.

Lid, batalla , guda , gudua. Lat. Lis , litis.

Lidiador , gudaria , gudutzallea. Lat.

Certator.

Lidiar , gudatu. Lat. Certare, pugnare.

Liebraſton , liebrecilla , erbi cumea. Lat.

Lepuſculus.

Liebre , erbia. Lat. Lepus, oris.

Liebre , conſtelacion , erbi izarra. Lat.

Lepus celeſtis.

Liendre , partza , fartza. Lat. Lens , dis.

Liento , enxuto no de el todo , ezaleo-

rra. Lat. Humectatus.

Lienzo , euná , ehuná , lieutá , liñeuta ,

linteoa. Lat. Linteum. Euna es el nom-
bre general de el lienzo , y no obſtan-
te , con ſobrada impertinencia , dàn las
mugeres oy el nombre de euna à ſolo
el lienzo de la tierra , y que no viene
fuera de el Reyno.

Lienzo , pañuelo , pañizuelo , veaſe.

Lienzo mas ancho , y delgado , crabiche-

ta , curbicheta. Lat. Linteum , amplius ,
& ſubtilius.

Lienzo , pintura ſobre lienzo , eunanzez-

ta. Lat. Pictura lintea.

Lienzo de muralla , pared , &c. jaraito-

ra. Lat. Continuus muri , parietis , &c.
ductus.

Lienzo , el Latin linteo , y el Romance

lienzo , ſon vozes Baſcongadas de lin-
teoa , que ſignifica lo miſmo , y contie-
ne vna definicion de el lienzo viene
de liño eoa interpueſta la t por el mejor
ſonido , como en otras vozes , y lenguas ,
y quiere dezir lino texido , ò texido de
lino ; liñoa es lino , es voz Baſcongada ,
eoa es texido , de eo texer.
F 2::::Liga ,
44:L I.

Liga , para cazar , viene de el Baſcuence

licá humor pegajoſo , aunque à la liga
llamamos biſcá , de donde el Latin viſ-
cus , ci.

Liga de medias , &c. locarria , locaya ,

locaiquina. Lat. Periſcelis , dis , faſcia
cruralis, &c.

Liga , alianza, confederacion , veanſe.

Liga en la plata , oro , &c. naslica. Lat.

Eris mixtura.

Ligadura , lotura. Lat. Ligamen.

Ligadura , braguero , veaſe.

Ligagamba , lo miſmo que liga de me-

dias , veaſe.

Ligallo , lo miſmo que Meſta , veaſe.

Ligamento , loturá. Lat. Ligamen.

Ligar , eſta voz , y la Latia , ligare , vie-

nen de el Baſcuence liatu , que ſignifi-
ca lo miſmo , y ſu raiz es la voz licá
humor pegajoſo , de donde dezimos li-
catu hazerie como liga , y pegajoſo ; y
porque el atar traba , y pega las coſas
entre sì , ſe dixo liatu , ligare , liar.
Veaſe atar.

Ligar los metales , naslicatu. Lat. Miſce-

re metalla.

Ligarſe , confederarſe , veaſe.

Ligazon , liatura , lotura. Lat. Ligamen.

Ligeramente, agudo , ariñ , laſter , preſt ,

arinquiro, laſterquiro , preſquiro. Lat.
Celeriter.

Ligeramente , blandamente , ariñ arin-

cho. Lat. Levitèr.

Ligereza , poco peſo , arintaſuna , piſu' e-

za , aſtuneza. Lat. Levitas.

Ligereza , preſteza , arintaſuna , laſte-

rrera , preſterá. Lat. Agilitas , celeri-
tas.

Ligero , leve , ariña , piſueza, aſtuneza.

Lat. Levis.

Ligero , velòz , ariña , laſterra , preſta ,

bicia. lat. Pernix, velox , celer.

Ligeruelas , mats goiztarrac. Præcoces

uvæ.

Liguſtro , arbol , el miſmo que alheña ,

veaſe.

Lila , texido de lana , que tuvo principio

en Lila de Flandes , lila. Lat. Tela li-
læa.

Lilac , es vn arbuſto , urriz mota bat.

Lat. Syringa cærulea.

Lilaila , texido , ule miiſa. Lat. Lanea te-

la rareſcens.

Lilailas , impertinencias , chiliabiliac.

Lat. Ineptiæ.

Lilao, vana oſtentacion , arrogoa. Lat.

Inanis oſtentatio.

Lima , inſtrumento , es de el Baſcuence

ce lima limea , y viene de leimea , que
L I.
ſignifica lo que puede adelgazar , y
pulir.

Lima , veaſe limon.

Lima ſorda , lima iſilla. Lat. Lima tacens.

Limadura , limautſa , limadura. Lat.

Scobs , bis ; ramenta , orum.

Limar , es de el Baſcuence limatu. Lat.

Limare.

Limado , limatua. Lat. Limatus.

Limaco , limaza , veaſe baboſa.

Limbo , ertza. Lat. Limbus , ora.

Limbo de los Santos Padres , y niños ,

limboa , luputſ unea. Lat. Limbus in-
ferorum.

Limera , limero , limoi ſaltzallea. Lat.

Malorum citreorum venditrix, vendi-
tor.

Limeta de vidrio , beira colla. Lat. Am-

pulla, nimbus vitreus.

Limiſte , paño el mas fino de Segobia ,

oyal Segobiar onena. Lat. Pannus Se-
gobienſis nobilior.

Limitacion , mugatzea. Lat. Limitatio.

Limitadamente , eſcas , urri, guichi. Lat.

Parcè , modicè , deffinitè.

Limitaneo , muguetacoa , mugatarra.

Lat. Limitaneus.

Limitar , poner limites , mugatu , mugar-

tzatu , mugarritu , marratu'. Lat. Li-
mitare, definire.

Limitado aſsi , mugatua , &c. Lat. Limi-

tatus.

Limitar , reſtringir , mugatu , mugac ifi-

ñi marratu , marrac ifini , urguitu.
Lat. R eſtringere.

Limite , muga veaſe lindero. Lat. Li-

mes , tis.

Limo , lo miſmo que lodo , veaſe.

Limon , limoya. Lat. Malum citreum.

Item cidroina. El arbol , malus me-
dica.

Limonage , llaman al ſalir las lanchas de

el puerto , para entrar algun navìo ,
atuagea. Lat. Lemborum è portu
egreſſio ad navem ducendam.

Limones de carreta , ertzurac. Lat. Car-

rucæ trab es laterales.

Limonada , ulimoiquia , limonada. Lat.

Promulſis , dis.

Limonado , color de limon , limoi colore-

coa. Lat. Citrei coloris.

Limoncillo , limoncete , limoichoa. Lat.

Malum citreum parvum.

Limoſna , doanquia , oneſgumena , limoſ-

. Lat. Eleemoſyna , ſtips, pis.

Limoſnador , antiquado , limoſnero.

Limoſnero , doanguillea , oneſgumena-

ria , limoſnaguillea , limoſnaria. Lat.
In pauperes liberalis.
Empleo ,
L I.

Empleo de limoſnero , limoſnaria. Lat.

Ab eleemoſynis.

Limoſo , lo miſmo que lodoſo , veaſe.

Limpia , limpiadura , garbiera , garbi-

tzea , icuzera , icuztea , chauera , cha-
utzea. Lat. Purgatio , mundatio.

Limpiadera , lomiſmo que cepillo , veaſe.

Limpiador , garbitzallea , icuzalea ,

chautzallea. Lat. Mundator.

Limpiaduras , porqueria de lo que ſe lim-

pia , icuzquiac , bogaldac. Lat. Purga-
mentum.

Limpiamente , garbiró , garbi garbi ,

icuzquiro , chauquiro arazquiro.
Lat. Purè , ſincerè.

Limpiar , garbitu , icuzi , chautu , araz-

tu. Lat. Mundare , purgare.

Limpiado , garbitua , &c. Lat. Munda-

tus.

Limpiar las narices , cintzatu. Lat. Na-

res emungere.

Limpiedumbre , antiquado , limpieza.

Limpieza , garbitaſuna , icuzqueria ,

chauqueria , araztaſuna. Lat. Mundi-
tia , mundities.

Limpieza , de ſangre , aguiria. Lat. San-

guinis ingenuitas , ſanguis ingenuus.

Limpio , garbia , chaua , chauba , icu-

za , aratza. Lat. Mundus , purus , lim-
pidus.

Limpion , limpia, limpiadura , veaſe : y

tambien ſignifica limpiador , veaſe.

Linage , eſtirpe , arracá , leinua , etor-

quia. Lat. Genus , ſeries , ſtirps.

Linage , eſpecie , mota , mueta. Lat. Ge-

nus , ſpecies.

Linagiſta , veaſe genealogiſta , arracaza-

lea , leinuzalea. Lat. Genealogiæ ſtu-
dio deditus.

Linajudo , arracaria , leinularia. Lat.

Generis jactator.

Linaloe , veaſe aloe.

Linar , tiene raiz Baſcongada , liñadia ,

liñatza. Lat. Linarium.

Linaria , yerva , liñorquia. Lat. Linaria

vulgaris lutea.

Linaza , ſimiente de el lino , es de el Baſ

cuence liñacia , que ſignifica lo miſ-
mo , de liñoa lino , y acia ſimiente. Lat.
Lini ſemen.

Lindamente , poliqui , polito , ederqui ,

ederto , chotilquiro , chucunquiro. Lat.
Belè , pulchrè.

Lindar , lo miſmo que alindar , veaſe.

Lindero , linde , muga , mugarria , mu-

gartza , muertzad , marra , martza ,
chedarria.

Linderos , multitud de lindes , mugarrie-

ta. Lat. Limes.
L I.:::::45

Lindeza , politaſuna , edertaſuna , chu-

cunqueria , chotiltaſuna. Lat. Elegan-
tia , pulchritudo.

Lindo , politá , ederra , chucuna , choti-

lla. Lat. Bellus , pulcher.

Linea , lerroa , ciluza. Lat. Linea.

Linca , deſcenxdencia , veaſe linage.

Linea , eſpecie , veale linage.

Lineal , lerrotia , ciluztia. Lat. Linealis.

Lineamiento , lerrotzea , ciluztea. Lat.

Lineamenta , orum.

Linear , lerrotu , ciluztu. Lat. Lineare.

Linguete , cierta barra de hierro en el na-

vìo , linguetá. Lat. Vectis quidam nau-
ticus.

Linimento , gozagarria. Lat. Linimen-

tum.

Lino , viene de el Baſcuence liñoa , lihoa ,

oue ſignifica lo miſmo , y es ſincope de
lei-eoa , que quiere dzier lo que ſe pue-
de texet. Lat. Linum.

Lino muy delgado , cetá. Lat. Byſſus.

Coſa de lino , liñozcoa , lihozcoa , cetaz-

coa. Lat. Lineus , byſſinus.

Hazecito de lino , liñachamena. Lat. Li-

ni faſciculus.
El hericito , ù copita de ſu ſemiente , az-
corrá. Lat. Caliculus , quo ſemen lini
conditur.

Domàr , y ablandar el lino ſeco , ſe haze

con dos inſtrumentos , garbá , y ſuga-
tſá , y dizeſe garbata' ', ſugurajtú. Lat.
Linum commodis inſtrumentis ſubige-
re , domare.

Deſpojar el lino de ſus cabecitas , carra-

matu , y el inſtrumento , carramea.
Lat. Lino caliculos detrahere dentato
ferreo inſtrumento.

Separar , la eſtopa , veaſe raſtrillar

Carmenar , y eſtregar el lino entre ambas

manos , ſapinatu : y los deſpojos y
baſurilla , que de eſto ſale , liña ſapia.
erbatza. Lat. Manibus ſtringendo , ac
fricanlo carminare.

Lintel , lo miſmo que dintel , agoya , ata-

burua. Lat. Superliminare.

Linterna , icharquia. Lat. Laterna.

Linterna de Igleſia , veaſe cupulino.

Linternero , icharquiguillea. Lat. Later-

narum ſaber : el que la lleva , icharquì-
zaya. Lat. Laternarius.

Liños , en la viña ſon las hileras de ce-

pas , errondeac. Lat. Ordo vitium.

Lio , es voz Baſcongada , cuyo origen ſe

puede vèr en la voz ligar , lioa , bilgoa.
lotura. Lat. Sarcina.

Liquable , licuragarria. Lat. Liquabilis.

Liquacion , licuratzea. Lat. Liquatio.

Liquar es de el Baſcuence licuratu ,

veaſe
46:L I.
veaſe ſu origen en la voz licor. Lat. Li-
quare.

Liquifacer , licuratu , licurerazo , licu-

r eraguin. Lat. Liquifacere.

Liquidacion , licuratea , licreraztea.

Lat. Liquidatio.

Liquidacion de cuentas , garbitzea. Lat.

Explicatio.

Liquidambar , bonecaus , licuratoa. Lat.

Ambarum liquidum.

Liquidamente , licuraquiro. Lat. Liquidò.

Liquidar , licuratu. Lat. Liquare.

Liquidado , licuratua. Lat. Liquatus.

Liquidar cuentas , &c. garbitu. Lat. Ex-

plicare.

Liquido , licuratia. Lat. Liquidus.

Liquido en las cuentas , &c. garbia. Lat.

Clarus.

Liquor , veaſe licor.

Lira , lirico , veaſe lira.

Lirio,lirioa. Lat. Lilium. Item lilia , y li-

lioa , de donde pudo tomàr el Latin , y
tenemos apellido de Lili , y tiene eſta
ſignificacion.

Liron , baſacua , lumiſarra. Lat. Glis ,

ris.

Lirondo , mondo , y lirondo , motza , ta

potza. Lat. Purus putus.

Lis , lo miſmo que flor de lis , veaſe.

Liſamente , leunquiro , plaun, plaun. Lat.

Clarè , planè.

Liſera , berma , es el llano entre el foſſo ,

y la muralla , murrondoa. Lat. Interca-
pedo plana inter murum , foſſamque.

Liſiar , elbarritu. Lat. Lædere.

Liſiado , elbarritua. Lat. Læſſus.

Liſo , leuna , leguna , liſoa. Lat. Lævis.

Liſonja en el Blaſon , milauquia. Lat.

Rhombus , lingulata teſſella.

Liſonja , eſta , y el Italiano , luſinga vie-

nen de el Baſcuence lauſengá , que
ſignifica lo miſmo. Loſencha , Lauſen-
ga , boagueia , apaingorá. Lat. Aſſen-
tatio , adulatio.

Liſonjeador , loſencharia , lauſengaria ,

boagueilea , apaingoraria. Lat. Aſſen-
tator.

Liſonjear , lauſengatu , boagueitu , apa-

ingoratu. Lat. Aſſentari , adulari.

Liſongero , veaſe liſonjeador.

Liſta , tira de tela , &c. es voz Baſconga-

da , liſta , cerrenda. Lat. Faſciola.

Liſta , catalogo , erruncá , cequidorá ,

liſtá. Lat. Syllabus.

Liſtado , ipuratua , cerrendatua , liſta-

tua. Lat. Virgatus.

Liſto , diligente , es voz Baſcongada , liſ-

toa , bicia. Lat. Solers , diligens.

Liſton , ipura , liſioya , cerrenda. Lat.

L I.
Faſciola tænia.

Liſtoncillo , liſtoichoa. Lat. Faſciola an-

guſtior.

Liſtonerìa liſtoidia. Lat. Faſciolarum

cumulus.

Liſura , leuntaſuna, leunqueria. Lat. Læ-

vitas.

Liſura , ingenuidad , llaneza , veanſe.

Lite , lo miſmo que pleyto veaſe.

Litera , bidacoya , litera , bidecauntza.

Lat. Lectica.

Literero , bidacoizaya , &c. Lat. Lecti-

carius.

Literal , izquirarra. Lat Literalis.

Literaliſta , izquira jarraya. Lat. Senſui

literali addictus.

Literalmente , izquirarquiró. Lat. Se-

cundum ſenſum literalem.

Literario , izquirazcoa. Lat. Literarius.

Literato , jaquintſua , izquiratua. Lat.

Literatus.

Literatura , jaquindea , jaquintza. Lat.

Literatura.

Lithargyrio , veaſe almartaga.

Lithocola , arbetuna , arnaslicá. Lat.

Lithocolla.

Litigar , en juicio , veaſe pleytear.

Litigar , contender , leyatu liſcartu.

Lat. Litigare , contendere.

Litigante , aucilaria , leyazalea , liſca-

rraria. Lat. Litigator.

Litigio , en juicio , aucia ; de otra mane-

ra , leya , liſcarra. Lat. Litigium.

Litigioſo , ſobre lo que ay pleyto , auci-

caya. Lat. Litigioſus.

Litigioſo , amigo de pleytos , auci zalea.

Lat. Litigioſus.

Litiſpendencia , auci-eſequia. Lat. Litiſ-

pendentia.

Liturgia , Mezataco zuccendea , araudea.

Lat. Liturgia.

Livianamente lo miſmo que ligera-

mente.

Liviandad , levedad , arintaſuna , aſtu-

neza. Lat. Levitas.

Liviandad , incontinencia , veaſe.

Liviano , ligero , ariña. Lat. Levis.

Livianos , bofes , biriac , biricac. Lat.

Pulmo , nis.

Livianos , diſpueſtos yà para comèr , bi-

riquia , biricaquia.

Livorado , lo miſmo que acardenalado ,

veaſe.

Lixa , peſcado de cuero aſpero , galatzá.

Lat. Squatina.

Lixar , aliſar con lixa , galaztu. Lat.

Squatinâ levigare.

Lixar , incommodar , mortificar , ga-

laztu. Lat. Incommodo eſſe.
Lixo ,
L I.

Lixo , antiquado , cieno : lixoſo , ſucio.

Liza , peſcado , burtaya. Lat. Cephalus.

Liza , el campo de batalla , gudateguia.

Lat. Palæſtra.

Liza , lo miſmo que lid , veaſe.

Lizos , para urdir , eutorracea. Lat. Li-

cium.
L L.

Llaga , zauria , ſacailla. Lat. Vulnus ,

plaga.

Llagar , zauritu , ſacaildu. Lat. Vulne-

rare , ſauciare.

Llagado , zauritua , &c. Lat. Vulnera-

tus , ſauciatus.

Llama , garra , carra , bermea. Lat. Flam-

ma.

Llamada , deia , deitzea , otſeguitea ,

deiguna , deiquera. Lat. Vocatio , ac-
citus , us.

Llamado , antiquado , llamamiento.

Llamador , deitzallea , otſeguillea. Lat.

Vocator , accerſitor.

Llamador de vna puerta , oſguillea , oſ-

quiña , quiſqueta. Lat. Peſſulum.

Llamamiento , lo miſmo que llamada ,

veaſe.

Llamar , deitu , otſeguin. Lat. Vocare ,

accerſere.

Llamar por ſu nombre , ò con algun nom-

bre , deitu, eritzi. Lat. Appellare

Llamòle ladron , lapurra deitu , eritzi

dio. Lat. Furem appellavit.
N O T A.
El verbo eritzi tiene ſus irregulares , que
vienen tambien al verbo parecer , don-
de ſe pondràn , poniendo aquì algunos
que tocan à llamar.
Como te llamas ? Nola deritzazu , de-
rizquizu ? Lat. Qui vocaris ?
Como ſe llama ? Nola deritza , celan
dericho ? Qui vocatur.
Se llama Juan , me llamo Manuel , deri-
tza Juan , deritzat , derizquit Ma-
nuel. Lat. Vocatur Joannes , vocor
Emmanuel.
Formula de llamar à la puerta , nordemen :
y la de reſponder , nor' da , nordor ? Y
tambien ſe llama diziendo , oles.

Llamarada , garrada , carrada , berme-

cada , garraldia , &c. Lat. Flammæ
impetus.

Llamativo , deigarria , zalegarria. Lat.

Excitans.
L L.:::::47

Llana de Albañil , naucaya , plauneaya.

Lat. Trulla , æ.

Llana , plana , pagina , veaſe.

Llanada , llanura , celaidura , nauada ,

navataſuna , plauntaſuna , lau bata-
ſuna. Lat. Planities.

Llanamente , navaro , celairo , plaun-

quiro , laubaro. Lat. Planè.

Llaneza , lo miſmo que llanada , veaſe.

Llaneza en el trato , nautaſuna , otza-

nera. Lat. Sinceritas.

Llaneza , deſcortesìa , atrevimiento ,

veanſe.

Llano , el campo llano , laubâ , celayá ,

navá. Lat. Planities , æquor.

Llano , llana , celaya , lauba , nava , plau-

na. Lat. Planus , æqualis.

Llano , llano deſrortès, veanſe.

Hombre llano , es pechero , veaſe.

Carnero llano , es el caſtrado , veaſe.

Llanta , eſpecie de berza , gorazá. Lat.

Cauliculus.

Llantas de rueda , curpil uztayac , bur-

nizco uztayac. Lat. Bractea ferrea cir-
cularis.

Llantear , antiquado , llorar.

Llanten , planta, zain belarra. Lat. Plan-

tago , nis.

Llanto , es de el Baſcuence lantua , que

ſignifica lo miſmo y quiere dezir el
que eſtà hecho vn puro trabajo. Lan-
tua , aubena , auhena , negarra , pla-
ñua. Lat. Planctus , ploratus.

Llanto ſobre muertos , eroſta , adia , al-

dia. Lat. Leſſus , us , planctus.

Hazer eſtos llantos , eroſitadu , adiac , al-

diac , eguin , adiaca aſi , egon. Lat.
Plangere , lamentari.

Llares , viene de el Baſcuence laratza ,

laratzua , que ſignifica lo miſmo. Lat.
Climacteres , um.

Llave , guiltza , gacoa. Lat. Clavis.

Llave de fuente , guiltza , gacoa. Lat.

Epiſtomium.

Llave maeſtra , guiltza guci caya , nagu-

ſia. Lat. Clavis communis.
Debaxo de llave, guiltzapean , gacopean.
Lat. Clavi occluſus.
Ahì te quedan las llaves , horra zure
guiltzoc. Lat. Claves tibi confero.

Llavero , el que las tiene à ſu cargo , guil-

tzaria , guiltzaduna , guiltzayſa , ga-
cozaina. Lat. Claviger.

Llavero , en que ſe juntan , gacouztoya ,

guiltzuztaya. Lat. Annulus claviger

Lleco , campo que nunca ſe ha rozado ,

languea , luguiteza. Lat. Terra inara-
ta , intacta.

Llegada , eldera , etorrea , llegada.

Lat.
48:L L.
Lat. Aceeſſus , adventus.

Llegar , venir , eldu , etorri , allegatu.

Lat. Accedere , pervenire. Y veanſe
los irregulares de etorri en la voz ve-
nir.
Llegate aquì , llega aquì , eldu ona, atoz
ona , zato onat. Lat. Accede huc.
Que ſe llegue aquìl , datorrela , eldu de-
dilla.

Legar à los vltimos lances aprietos ,

men menean jarri , men menera eto-
rri.

Llegar , arrimar vna coſa à otra , urbildu ,

alderatu y los miſmos por llegarſe
con las terminaciones del neutro. Lat.
Adjungere.

Llenamente , bete betean , oſoró , betero,

betaquiro. Lat. Plenè.

Llenar , bete , betatu. Lat. Implere.

Lleneo , betea , betatua. Lat. Plenus , im-

pletus.

Lleno , complemento , oſagarria , com-

pligarria. Lat. Complementum , ple-
nitudo.

De lleno , veaſe llenamente.

Llenura , betetaſuna. Lat. Plenitudo.

Lleudar , fermentar , lleudo , veaſe leu-

do en la voz levadura.

Llevadero , eramangarria , eramaqui-

zuna , eroangarria , eroaquizuna.
Lat. Tolerabilis.

Llevador , eramallea , eramatzallea ,

eroallea eroatzallea. Lat. Ferens ,
portator.

Llevar , eraman , eroan , irìoitu , egar-

tu. Lat. Ferre , ducere , portare.
N O T A.
Los verbos eraman , eroan tienen mu-
chos irregulares abſolutos , y tranſiti-
vos : y los que mas comunmente ſe
uſan ſon los ſiguientes.
Abſoluto con acuſativo ſingular.
Indic. preſ. Yo lo llevo , tu , aquèl , dá-
ramat , dáramazu , dáramac , an , dá-
rama. Noſotros lo llevamos , voſotros ,
aquellos , dáramagu , dáramazute ,
dáramazue , dáramate , dáramee.
Item daroat , dároac, an , dároazu , dá-
roa , dároagu , dároazute , dározue ,
dároate , daroe. Yo lo llevo , &c.
Se les antepone comunmente la afirma-
cion ba , que correſponde al ya del Ro-
mance , ya lo llevo , badaramat , &c.
Imperf. Vo lo llevaba , tu , aquèl , néra-
main , cénetah , céramazun , céra-
L L.
man. Nòs , vòs , ellos , guéneraman ,
guéramagun , eéneramaten , cérama-
zuten , céramaten.
Item yo lo llevaba , néroan , céroazun ,
céroan , guéroagun ,céroazuten , cé-
roaten , céroen.
Imperat. Llevalo tu , erámac , eráman ,
erámazu : llevelo aquèl , beráma , lle-
vadlo voſotros , erámazute ; llevenlo
ellos , berámate.
Item eróac , an , erazu , llevalo tu ; be-
ra , llevelo èl ; eróazute , erdazue ,
llevadlo ; bere , llevenlo ellos.
Optat. preſ. Llevelo yo , tu , aquèl , da-
ramadán , daramazún , daraman.
Item daroadáin , daroazún , daroán ,
&c. y las demàs terminaciones del In-
dicativo.
Que yo lo lleve , que tu , que aquèl , da-
ramadala , daramazula , daramala.
Item daroadala , &c.
Que yo lo llevaſſe , que tu , que aquèl ,
neramala , ceneramala , ceramiala.
Item neroala , &c. Y ſon las que ha-
zen tambien al Indicativo.
Si yo lo llevaſſe , ſi tu , ſi aquèl , banéra-
ma , baérama , bacénerama , baléra-
ma. Si nòs , vòs , ellos, baguénerama ,
baceneramate , baleramate , balera-
mee.
Item baneroa , aceroazu , baleroa
&c.
Abſoluto eon acuſativo de plural.
Indic. preſ. Yo los llevo , tu , aquèl , dá-
ramatzit , dáramatzic , in , darama-
tzi. Nòs , vòs , ellos , daramatzigu ,
dáramatzizute , daramatite.
Item yo los llevo , &c. dramazquit ,
dáramazquic , in , daramazqui , dâ-
ramazquigu , darámazquizute, dára-
mazquite.
Item yo los llevo , &c. daramadaz , dá-
ramazuz , dáramaz , daramaguz ,
dáramazuez , dáramaez.
Item con las terminaclones de el eroan ,
las miſma tres diferencias , de eſta
ſuerte.
Yo los llevo , &c. dároatzit , dároatzi-
zu , daroatzi , &c. Dároazquit , dá-
roazquizu , dároazqui , &c. Daroa-
daz , dároazuz , dároaz.
Imperf. yo los llevaba , tu , aquèl , né-
ramatzien , céneramatzien , cérama-
tzien. Nòs , vòs , ellos , guénerama-
tzien , céneramatziten , ceramatzi-
ten.
Item Yo los llevaba , &c. néramazquien ,
cenera-
L L.
Item Yo los llevaba , &c. néra-
mazan , céneramazan , céramazan ,
guéneramazan , céneramazaten , ce-
ramazaten , ceramazeen.
Iten , con las terminaciones de el eroan.
Yo los llevaba , &c. néroatzien , céne-
roatzien , céroatzien &c. néroaz-
quien , céneroazquien , ceroazquien ,
&c. neéroazan , céroazan , ceroazan ,
&c.
Imperat. Llevalos tu , eramatzic , in ,
eramaitzu. Llevelos aquèl , berama-
tzi. Llevadlos voſotros eramait-
zute. Llevenlos aquellos berama-
tzite.
Item , eramazquic , eramazquitzu ,
beramazqui , eramazquitzute , bera-
mazquite.
Item , con las terminaciones de el eroan ,
eroatzic , eroaitzu , beroatzi , eroai-
tzute , beroatzite. Itemeroazquic &c.
Item eroazuz , beroaz , eroazuez , be-
roazte. Y tambien eramazuz , bera-
maz , &c.
Optat. preſ. Que yo los lleve , que tu , qué
aquèl , daramatzidala , daramatzi-
zula , daramatziela , &c. Item dara-
mazquidala , &c. Item daramadaza-
la , daramazuzala , daramazala , &c.
Item daroatzidala , daroazquidala ,
daroadazala , &c.
Imperf. Que yo los llevaſſe , que tu , que
aquèl , neramatziela , y neramazquie-
la , y neramazala. Item neroatziela ,
neroazquiela , neroazala. Y las de-
màs de el indicativo.
Si yo los llevaſſe , ſi tu , ſi aquèl , bane-
ramatzi , baceneramatzi , balerama-
tzi. Si nòs , vòs , ellos , baguenera-
matzi , baceneramatzite , balerama-
tzite.
Item , baneramazqui , &c. Item bane-
ramaz , baceneramaz , baleramaz ,
&c.
Lo miſmo con las terminaciones de el
eroan. Baneroatzi , baneroazqui , ba-
neroaz , &c.
Tranſitivo à la primera perſona , niri ,
neuri , y acuſativo ſingular.
Indic. preſ. Tu me lo llevas , dárama-
dac , an , dáramadazu. Aquèl me lo
lleva , diaramat , dáramadat. Voſo-
tros me lo llevais , dáramadazute.
Aquellos , diaramatet , dáramadatet.
Item , Tu me lo llevas , dároadac , an ,
dároadazu. Aquèl , diarot , dâroá-
dat. Voſotros , dároadazute. Aque
L L.:::::49
llos , diarotet , dároadatet.
Imperf. Tu me lo llevabas ,hic éramadan ,
zuc céneramadan , céramazudan.
Aquèl , céramadan. Voſotros , céne-
ramadaten. Aquellos , céramadaten.
Item , hice éroadan , zeuc céroadazun ,
céroadan , céroadazuten , ceéroadaten.
Imperat. Llevamelo , erámadac , an ,
erámadazu. Llevemelo aquèl , berá-
mat. Llevadmelo voſotros , erámada-
zute. Llevenmelo ellos , berámatet.
Item , eróadac , eróadazu , beróat , eróa-
dazute , beratet.
Optat. preſ. Que tu me lo lleves , dara-
madazula : que aquèl , diaramadala :
que voſotros , daramadazutela que
aquellos , diaramadatela.
Item , daroadazula , diaroadala , &c.
Imperf. Que tu me lo llevaſſes , cenera-
madala. Que aquèl , ceramadala , &c.
Item , ceroadazula , ceroadala , &c.
Si tu me lo llevaſſes , bacenéramat. S
aquèl , baleéramat. Si voſotros , bace-
neéramatet. Si aquellos , baléramatet.
Item , baceroadazu , baleroat , baceroa-
dazute , baleroatet.
El miſmo tranſitivo , y acuſarivo de
plural.
Indic. preſ. Tu me los llevas , hic dára-
matzidac , an , zuc dáramatzidazu.
Aquèl me los lleva , diramatzit. Vo-
ſotros , dáramatzidazute. Aquellos ,
diaramatzitet.
Item , dáramazquidac , an , dáramaz-
quidatzu , diáramazquit , dáramaz-
quidatzute , diáramazquitet.
Item , dáramadazac , an , dáramada-
zuz , diáramadaz , dáramadazuez ,
diáramadazte.
Item , con las correſpondientes al eroan ,
dároatzidac , an , dároatzidazu , diá-
roatzit. Item , dároazquidac , &c.
Item , dároadazuz , diroadaz , &c.
Imperf. Tu me los llevabas , cenerama-
tzidan. Aquèl , céramatzidan. Voſo-
tros , céneromatzidaten. Aquellos , cé-
ramatzidaten. Item , céneramazqui-
dan , &c. Item , céneramazadan , cé-
ramazadan , &c.
Item , con las correſpondientes al eroan ,
céneroatzidan , y ceroazquidan , &c.
Imperat. Llevamelos , erámatzidac, an ,
erámatzidatzue ; eramazquidac , an ,
eramazquidatzu ; eramadazac , au,
eramadazuz.
Item , eróatzidac , an , eróatzidac , &c.
Llevemelos aquèl , berámatzit , berá-
mazquit ,
50:L L.
mazquit , berámadaz. Item , be-
róatzit , berdazqit , beróadaz. Lle-
vadmelos voſotros , erámazquidatzu-
te ,eróazquidatzute. Llevenmelos
ellos beramazquitet , beróazqui-
tet.
Optat. preſ. Que tu me los lleves , da-
ramatzidazula. daroatzidazula , &c.
y las demas de el indicativo.
Imperf. Que tu me los llevaſſes , cene-
ramatzidala , &c.
Si tu me los llevaſſes , baceneramatzit ,
baceneramazquit , baceneramadaz. Si
aquèl , baleramatzit , baleramazquit ,
baleramadaz , &c.
Tranſitivo à la ſegunda perſona , hiri ,
euri , y acuſativo ſingular.
Indic. preſ. Yo te lo , llevo , diaramaat.
Aquèl , diaramaa. Noſotros , diara-
magu. Aquellos , diaramaate.
Item , diaroaat , diaroaa , diaroagu , dia-
roaate.
Siendo hembra , las finales , en t en n.
Imperf. Yo te lo llevaba , nic nierama-
an. Aquèl , cieramaan. Noſotros ,
guenieramaan. Aquelles cieramaa-
ten.
Optat. preſ. Que yo te lo lleve , diera-
maadala , &c. diaramaadala.
Imperf. Que yo te lo llevaſſe , nierama-
adala , &c.
El miſmo , y acuſativo de plural.
Indic preſ. Yo te los llevo , diarama-
tziet , dieramazquiet. Aquèl , diara-
matzic , diaramazquic. Noſotros ,
diaramatziegu , diaramazquiegu.
Aquellos , diaramazquitec , diara-
matzitec.
Item , daroatziet , daroazquiet , daro-
azquiat , diaroazquiat , &c.
Imperf. Yo te los llevaba , nieramat-
zian. Aquèl , cieramatzian. Noſo-
tros , guenieramatzian. Aquellos , cia-
ramaatziten.
Item , nieramazquian , cieramazquian ,
&c.
Optat. preſ. Que yo te los lleve , diera-
matziedala , dierama quiedala , &c.
Imperf. Que yo te los llevaſſe , niera-
matziadala , &c.
Tranſitivo à la ſegunda perſona , zuri ,
zeuri , y acuſativo ſingular.
L L.
Indic. preſ. Yo te lo llevo , dramazut.
Aquèl , diáramazu. Noſotros , diá-
ramazugu. Aquellos , diáramazute.
Item , dároazut , &c.
Impef. Yo te lo llevaba , néramazun.
Aquèl , céramazun. Noſotros , guè-
neramazun. Aquellos céramazu-
ten.
Optat. preſ. Que yo te lo lleve , dára-
mazudala , que aquèl , diáramazula ,
&c.
Imperf. Néramazula , que yo te lo lle-
vaſſe , ceramazula , &c.
Si yo te lo llevaſſe , ſi aquèl , banerama-
zu , baleramazu , &c.
El miſmo , y aceuſativo de plural.
Indic. preſ. Yo te los llevo , dáramatzi-
tzut. Aquèl , diáramatzitzu. Noſo-
tros , dáramatzitzugu. Aquellos , dia-
ramatzit zute.
Item , dáramaitzut , diaramaitzu , dá-
ramaitzugu , diaramaitzute.
Item , daramazquitzut , diaramazqui-
tzt , &c.
Item , daroazudaz , diaroazuz , &c.
Imperf. Yo te los llevaba , néramatzit-
zun. Aquèl , céramatzitzun. Noſo-
tros , guéneramatzitzun. Aquellos ,
ceramatzitzuten.
Optat. preſ. Que yo te los lleve , dara-
matzitzudala. Que aquèl , diaramat-
zitzula , &c.
Imperf. Que yo te los llevaſſe , nerama-
tzitzula. Que aquèl , ceramatzitzula ,
&c.
Si yo te los llevaſſe , baneramaitzu , ba-
leramaitzu , bagueneramaitzu , ba-
ceramaitzute.
Tranſitivo à la tercera perſona , ari , y
acuſativo de ſingular.
Indic. preſ. Yo ſe lo llevo , tu , aquel ,
dáramayot dáramayoc , on , dá-
ramayozu , dáramayo. Nòs , vòs ,
ellos , daramayogu , dáramayozute ,
dáramayote.
Item , dáramiot , dáramiozu , dáramio ,
&c.
Item , dároayot , dároayozu , dároayo ,
&c.
lmperſ. Yo ſe lo llevaba , tu , aquèl , nera-
mayon ceneramayon ceramayon.
Nòs.
L L.
Nòs , vòs , ellos , guéneramayon , cé-
neramayoten ecéramayoten.
Imperat. Llevaſelo tu , eramayoc , on ,
eramayozu eroayoc , on , eroayozu.
Lleveſelo aquèl , beramayo , beroayo.
Llevadſelo voſotros , eramayozute. Lle-
venſelo ellos , beramayote.
Optat. preſ. Que yo ſe lo lleve , que tu ,
que aquèl , daramayodala , daramayo-
zula , &c.
Imperf. Que yo ſe lo llevaſſe , que tu ,
que aquèl , neramayola , ceneramayo-
la, &c.
Si yo ſe lo llevaſſe , baneramayo ; ſi tu ,
baceneramayo ; ſi aquèl , baleramayo ,
&c.
El miſmo , y acuſativo de plural.
Indic. preſ. Yo ſe los llevo , tu , aquèl ,
daramatziot , daramatzioc , on , da-
ramatziotzu , daramatzio. Nòs , vòs ,
ellos , daramatziogu , daramatziot-
zute , daramatziote.
Item daramazquiot , daramazquiotzu ,
daramazquio , daramazquiogu , dara-
mazquiotzute , daramazquiote.
Item daramayozcat , daramayozcatzu ,
daramayozca , &c. Item daramaioz-
cat , &c.
Item con las de el eroan lo miſmo , da-
roatziot , daroazquiot , daroayozcat ,
&c.
Item daramatzadaz , daramatzazuz ,
&c.
Item diaramatzat diaramatzatzu ,
diaramatza.
Imperf. Yo ſe los llevaba , tu , aquèl , ne-
ramaztzion , ceneramaztzion , cera-
maztzion. Nòs , vòs , ellos , guene-
ramaztzion , ceneramaztzioten , ce-
ramaztzioten.
Item , neramazquion , ceneramazquion ,
&c.
Item , neroazquion , ceneroazquion ,
ceroazquion.
Imperat. Llevaſelos tu , eramaizcac , era-
maizcan , eramaizcatzu. Item , era-
mayozcatzu , eramayozcac , an. Item ,
eramazquioc , on , eramazquiotzu.
Item , eroaizcac , eroazcayoc , eroaz-
quioc , &c. Lleveſelos , aquèl , berama-
izca , beramayozca , beramazquio.
Llevadſelos voſotros , eramaizcatzu-
te , eramayozcatzute , eramazquiot-
zute. Llevenſelos ellos , beramaizca-
te , beramayozcate , beramazquiote.
Item llevaſelos tu , eramayozuz : aquèl ,
beramayoz : voſotros , eramayozuez :
L L.:::::51
aquellos , beramayoze. Item eroayo-
zuz , beroayoz , &c.
Optat. preſ. Que yo ſe los lleve , que tu ,
que aquèl , daramazquiodala , dara-
matziodala , daromayozcadala , &c.
Imperf. Que yo ſe los llevaſſe , neramo-
tziola , neramazquiola , &c.
Si yo ſe los llevaſſe , baneramatzio , ba-
neramazquio , baneramayozca. Si tu,
baceneramatzio , baceneramazquio ,
baceneramayozca. Si aquèl , balera-
matzio , baleramazquio balerama-
yozca , &c.
Tranſitivo à la primera de plural guri ,
gueuri , y acuſativo de ſingular.
Indic. preſ. Tu nos lo llevas , hic dara-
maguc , daramagun , daramaguzu.
Aquèl , diaramagu. Voſotros , dara-
maguzute. Aquellos , diaramagute.
Item , daroaguc, daroaguzu , diaroagu ,
&c.
Imperf. Tu nos lo llevabas , hic erama-
gun , zuc ceueramagun. Aquèl , ce-
ramagun. Voſotros , ceneramaguten.
Aquellos , ceramaguten.
Imperat. Llevanoslo tu , eramaiguc , era-
maguc , eramaguzu. Llevenoslo aquèl ,
beramagu. Llevadnoslo voſotros , era-
maguzute. Aquellos , beramagute.
Item , eroaguc , eroaguzu beroagu ,
&c.
Optat. preſ. Que tu nos lo lleves , hic
daramaguala , zuc , daramaguzula ,
diaramagula , &c.
Imperf. Que tu nos lo llevaſſes , cenera-
magula ; que aquèl , ceramagula' ', &c.
Si tu nos lo llevaſſes , baceneramagu. Si
aquèl , baleramagu , &c.
El miſmo , y acuſativo de plural.
Indic. preſ. Tu nos lo llevas , hic dara
matziguc , un , zuc daramatzigutzu.
Aquèl , daramatzigu. Voſotros , da-
ramatzigutzute. Aquellos diara-
matzigute.
Item , daramazquiguc , daramazquigu-
tzu , diaramazquigu daramazqui-
gutzute , diaramazquigute.
Item , daroatziguc y daroazguiguc ,
&c.
Item , daramagutzuz , diaramaguz , &c.
daroagutzuz , diaroaguz , &c.
Imperf. Tu nos lo llevabas , hic erama-
tzigun , zuc ceneramatzigun. Aquèl ,
ceramatzigun. Voſotros , cenerama-
tziguten. Aquellos , ceramatziguten.
G 2:::::Imperat.
52:L L.
Imperat. Llevanoslos , tu , eramaizcuc ,
un , eramaizcutzu. Item eramaizqui-
guc , eramazquigutzu. tem eroaicuc ,
eroaizcutzu , eroazquiguc, eroazqui-
gutzu. Llevenoslos aquèl , beramaz-
quit , beroazquit , beramatzit , bero-
atzit. Llevadnoslos , eramaizcutzu-
te , eroaizcutzute. Llevennoslos , be-
ramazquidate , beroazquidate.
Optat. preſ. Que tu nos los lleves , dara-
matzigutzula. Que aquèl , diarama-
tzigula , &c.
Imperf. Que tu nos los llevaſſes , cene
ramatzigula. Que aquèl , ceramatzi-
gulá , &c.
Si tu nos los llevaſſes , baceneramatzi-
gu. Si aquèl , baleramatzigu , &c.
Lo miſmo es con los correſpondientes al
eroan.
Tranſitivo à la ſegunda de plural , zuei ,
zeuei , y acuſativo de ſingular.
Indic. pre. Yo os lo llevo , diaramatzu-
tet. Aquèl , diaramatzute. Nòs, dia-
ramazugute. Aquellos , diaramazu-
tete.
Imperf. o os lo llevaba , neramazuten.
Aquèl , ceramazuten. Noſotros , gue-
neramazuten. Aquellos , ceramazute-
ten.
Item , daroazutet &c. neroazuten ,
&c.
Optat. preſ. Que yo os lo lleve , diara
mazutedala , &c.
Que yo os lo llevaſe neramazutela' ',
Si yo os lo llevaſſe , banieramazute. Si
aquèl , balieramazute , &c.
El miſmo , y acuſativo de plural.
Indic. preſ. Yo os los llevo , daramait-
zutet , daramazquitzutet. Aquèl ,
díaramaitzute , diaramazquizute.
Noſotros , daramaitzutegu , daramaz-
quitzutegu. Aquellos , diaramaitzu-
tete , diaramazquitzutete.
Imperf. Yo os los llevaba , neramatzi-
tzuten. Aquèl ceramatzitzuten.
Noſotros , gueneramatzitzuten. Aque-
llos , ceramatzitzuteten.
Optat. preſ. Que yo os los lleve , dara-
mait zutedala , diaramazquitzuteda-
la , &c.
Im,erf. Que yo os los llevaſſe , nerama-
tzitzutedala , &c.
Si yo os los llevaſſe , baneramatzit-
zute , &c.
L L.
Si aquèl , baleramazitzute , &c.
Tranſitivo à la tercera de plural , y acuſa-
tivo de ſingular.
Indic. preſ. Yo ſe lo llevo à ellos , dara-
mayotet. Tu , daramayotezu. Aquèl ,
diaramayote. Nòs , daramayotegu.
Vòs , daramayotezute. Ellos , diara-
mayotete.
Imperf. Yo ſe lo llevaba à ellos , nera-
mayoten. Tu , ceneramayoten. Aquèl ,
eramayoten. Nòs , gueneramayoten.
Vòs , ceneramayoteten. Ellos , cera-
mayoteten.
Imperat. Llevaſelo tu à ellos , eramayo-
tec , eramayotezu. Aquèl , berama-
yote. Vòs , eramayozutete. Aquellos ,
beramayotete.
Optat. preſ. Que yo ſe lo lleve à ellos ,
daramayotedal , &c.
Imperf. Que yo ſe lo llevaſſe à ellos ,
neramayotela , &c.
Si yo ſe lo llevaſſe à ellos , baneramayo-
e itu , baceeramaote. Si aquèl ,
baleramayote , &c.
El miſmo , y acuſativo de plural.
Indic. preſ. Yo ſe los llevo à ellos , da-
ramatziotet. Tu daramatziotzute.
Aquèl , diaramatziote. Nòs dara-
matziogute. Vòs , daramatziotzute-
te. Aquellos , diaramatziotete.
Item , daramazquiotet , &c. Item , da-
ramayozcatet , &c.
Imperf. Yo ſe lo llevaba à ellos , nera-
maztzioten. Tu , ceneramaztzioten.
Aquèl , ceramaætzioten. Nòs , gue-
neramaztzioten Vòs , ceneramaz-
tzioteten. Ellos , ceramaztzioteten.
tem , neramazquioten , ceneramazquio-
ten , &c.
Imperat. Llevaſelos tu à ellos , eramaiz-
catec , eramayoztec , eramaiztezu ,
eramayoztezu. Aquèl , beramaizte ,
beramayozte. Vòs eramayoztezu.
te. Ellos , beramayoztete.
Optat. preſ. Que yo ſe los lleve à ellos ,
daramatziotedala daramazquiote-
dala , &c.
Imperf. Qne yo ſe los llevaſſe à ellos ,
neramaztziotela , neramazquiotela ,
&.
Si yo ſe los llevaſſe à ellos , baneramaz-
tziote. Si tu , baceneramaztziote. Si
aquèl , baleramaztziote, &c. Item ,
baneramazquiote , baleramazquiote ,
&c.
Siguenſe los tranſitivos , en que vna de
las
L L.
las perſonas es el acuſativo ,ù la que
es llevada.
Tranſitivo à la primera , ni , neu.
Indic. preſ. Tu me llevas , hic naramac ,
naraman , zuc naramazu. Aquèl me
lleva , narama. Voſotros me llevais ,
naramazute , daramazue. Aquellos
me llevan naramate , naramee.
Item , naroac , naroazu , naroa , &c.
Imperf. Tu me llevabas , aquèl , nerama-
zun , nieraman. Vòs , ellos , nerama-
zuten , neramaten.
Optat. preſ. Que tu me lleves, que aquèl ,
naramazula , naramala , &c.
Imperf. Que tu me llevaſſes , que aquèl ,
neramazula , nieramala , &c.
Si tu me llevaſſes , ſi aquèl , baneramazu ,
banierama , &c.
Tranſitivo à la ſegunda hi , eu.
Indic. preſ. Yo te llevo , aquèl , aramat ,
arama. Nòs , aquellos , aramagu , ara-
mate.
Item , aroat , aroa , aroagu' ', aroate.
Imperf. Yo te llevaba , aquèl , eramaat' ',
eramaa. Nòs , aquellos , eramaagu ,
eramaate.
Optat. preſ. Que yo te lleve , que aqèul ,
aramadala , aramala , &c.
Imperf. Que yo te llevaſſe , eramaada-
la , &c.
Si yo te llevaſſe , baeramaat , &c.
Tranſitivo à la ſegunda zu, zeu.
Indic. preſ. Yo te llevo , zaramazt , za-
ramatzit. Aquèl te lleva , zaramaz ,
zaramatzi. Noſotros te llevamos , za-
ramazgu, zaramatzigu. Aquellos te
llevan , zaramazte , zaramatzite. Item
zaroadaz , zaroazuz , &c.
Imperf. Yo te llevaba , zaramatzidan ,
zaramaztan. Aquèl te llevaba , zara-
matzian , zaramatzan. Noſotros , za-
ramatzigun , zaramazgun. Aquellos ,
zaramatziten.
Optat preſ. Que yo te lleve , zaramaz-
tala.
lmperf , Zaramatzidala , zaramaztala ,
&c.
Si yo te llevaſſe , bazaramatzidan , &c.
Tranſitivo à la primera de plural ni , neu.
Indic. preſ. Tu nos llevas garamatzic ,
garamzac , garamatzitzu , garamaz-
tzu. Aquel nos lleva , garamatzi , ga-
L L.:::::51
ramaz. Voſottos nos llevais , gara-
matzitzute , garamaztzute. Aque-
llos nos llevan , garamatzite , gara-
mazte.
Imperf. Tu nos. llevabas , gueramatzizun.
Aquèl nos llevaba , gueramatzien.
Voſotros , gueramatizuten. Aquellos ,
gueramatziten.
Optat. Que tu nos lleves , garamatzi-
tzula.
Imperf. Que tu nos llevaſſes , guerama-
tzitzula , &c.
Tranſitivo la ſegunda de plural , <uei ,
zeuei.
Indice. pref. Yo os llevo , zaramatzitet ,
tzaramaztet. Aquèl os lleva , zarama-
tzite , zaramazte. Noſotros os lleva-
mos , zaramátzigute , zaramazgute.
Aquellos os llevan , zaramatzitete ,
zaramaztete.
Imperf. Yo os llevaba , zaramatzidaten.
Aquèl , zaramatziten. Noſotros , za
ramatziguten. Aquellos , zaramatzi-
teten.
N O T A.
Todos eſtos irregulares con otra termi-
nacion embuelven la ſignificacion de
el verbo poder , y facilmente ſe toma-
ra la regla por los exemplares ſiguien-
tes , y no pongo mas por evitar proli-
xidad.
Yo lo puedo llevar , badaramaquet , ba-
daroaquet. Tu , badaramaquezu , ba-
daroaquezu.
Yo lo podia llevar , baneramaque , bane-
roaque , baneramaquean , baneroa-
quean.
Yo los puedo llevar , badaramatziquet ,
badaroatziquet , badaramazquet.
Tu me lo puedes llevar , daramadaquec ,
daramadaquezu.
Tu me los puedes llevar , daramatzida-
quec.
Yo te lo puedo llevar , daramatzuquet.
Te los puedo llevar , daramazitzu-
quet.
Yo ſe lo puedo llevar , daramayoquet ,
Se los puedo , daramazioquet , dara-
mazquioquet.
Yà me puedes llevar à mi miſmo , bana-
ramaquezu.
Yà te puedo llevar , baaramaquet , baza-
ramazquet , bazaramatziquet , &c.

Lloradera , plañidera , veaſe endechadera.

Llorador , negarguillea. Lat. Plorator.

Lloraduelos , veaſe lloron.

Llorar,
54L L.

Llorar , negarreguin , nigarreguin , ne-

garrez ari , egon. Lat. Plorare , flere.

Llorado , negartua. Lat. Fletus , plora-

tus , a , um.

Lloro , negarra , nigarra , auhena. Lat.

Planctus.

Lloron , lloroſo , negartia , uigartia , ne-

gar jarioa , miſquina. Lat. Lachrymo-
ſus.

Llovediza agua , ur euritia. Lat. Aqua

pluvia.

Llover , euriari , uriari eraſo , eraunſi ,

iñotſi. Lat. Pluere.

Llover que lloveràs , euriari eraunſi ta

eraunſi , eraſo ta eraſo.
Mucho llueve en eſte paìs, euri aſco da
erri onetan , ſarri daraunſa euriari.

Llueve ? euria da ? euriric bada ? uria

arida ?
Yà eſcampa , y llueven guijarros , ateri
dala , ta arriari daraunſa , biñotſo.

Llovizna , biſutſa , euri lambroa. Lat.

Pluvia tenuis.

Llovirznar, biſutſa izan , biſutſari era-

ſo , eraunſi , iñotſi. Lat. Tenuiter pluere.

Llueco , lo miſmo que clueco , veaſe.

Lluvia , euria , uria. Lat. Pluvia.

Tempeſtad , gran golpe de lluvia , euri-

jaſa , ecaitza , ecacba. Lat. Imbres co-
pioſi.

Llovioſo , euritſua , uritſua. Lat. Plu-

vioſus.
N O T A.
Los verbos eranuſi , iñotſi ſignifican pri-
mitivamente eſtàr manando , y derra-
mando algun liquido. Tienen irregula-
res , y para ſignificar , que eſtà llovien-
do , tienen lugar ſolos badaraunſa , ba-
diñotſo , y por contraccion , biñotſo.
Eſtaba lloviendo , bacerrunſan , baci-
ñotſan , biñotſan. Y hablando de la
lluvia , ò granizo , &c. ſe pone el dati-
vo , euriari , chingorrari , &c. Pero
hablando de otras coſas , de donde eſ-
tà manando , ò ſaliendo , ò derraman-
doſe algo , lo que mana , y ſe derrama
ſe pone en nominativo , y de donde
mana en dativo : v. g. hitzontziari cho-
raqueria daraunſa, al hablador le ma-
nan boberias ; eſto es , vn hablador ſo-
lo habla boberias. Los irregulares de
eſtos dos verbos en el ſentido explica-
do ſon eſtos.
De el verbo eraunſi.
Indic. preſ. Badarauntſat , badaraun-
L L.
ſac , an , badaraunſazu , badaraunſa ,
badaraunſagu , badaraunſazute , ba-
daraunſate , à mi me eſtà manando ,
ſaliendo , à ti , à aquèl , &c.
Imperf. Baneraunſan , baceneraunſan ,
baceraunſazun' ', baceraunſan , bague-
neraunſan , baceraunſagun , bacene-
raunſaten , baceraunſazuten , becera-
unſaten , à mi me eſtaba manando , &c.
Optat. preſ. Que me eſtè manando ma-
teria , que te eſtè , &c. niri zorná da-
raunſadala , daraunſazula, daraun-
ſala , daraunſagula , daraunſazute-
la , daraunſatela.
Imperf. Que me eſtuvieſſe manando ma-
teria , &c. neraunſala , ceneraunſala ,
ceraunſala , generaunſala , ceneraun-
ſatela , ceraunſatela.
Si me eſtuviera manando materia , &c.
baneraunſa , baceneraunſa , baleraun-
ſa , bagueneraunſa , baceneraunſate ,
baleraunſate.
De el verbo iñotſi.
Indic. preſ. A mi me eſtà manando , &c.
badiñotſat , badiñotſazu , badiñotſa ,
badiñotſo , badiñotſagu , badiñotſazu-
te , badiñotſate. Y por contraccion ,
biñotſat , biñotſo , &c.
Imperf. A mi me eſtaba manando , &c :
baniñotſan , baciniñotſan , baciñotſan ,
baguiniñotſan , baciniñotſaten , baci-
ñotſaten.
En el optativo ſigue al irregular antece-
dente.
L O.

Loa , alabanzá , doandia. Lat. Laus , dis.

Loa , de Comedia , joſtaurca. Lat. Pro-

logus.

Loable , alabagarria , doangarria. Lat.

Laudabilis.

Loablemente , alabagarriro , doandiga-

rriro. Lat. Laudabiliter.

Loar , alabatu , doanditu. Lat. Laudare.

Loba, hembra de el Lobo , otſo emea. Lat.

Lupa.

Loba , veſtido , es voz Baſcongada loba ,

lobea , que ſignifica lo miſmo , y es
ſincope de lot baga , quen en otro dia-
lecto es lot 'baguea , y quiere dezir lo
que no ſe ciñe , ni ata , como lo es la
loba. Lat. Tuñica talaris , toga non
præcincta.
Lobado , en las caballerìas , es lo que fle-
mon en los racionales , veaſe flemon.
Loba
L O.

Lobagante , eſpecie de langoſta marina ,

otarrain navarra. Lat. Locuta mari-
na diſcolor.

Lobanillo , ſoria , choria , lupua. Lat. Tu-

berculum , papula.

Lobezno , otſo cumea. Lat. Catulus lupi.

Lobo , otſoa. Lat. Lupus.

Lobo , conſtelacion , izarrotſoa. Lat. Lu-

pus cæleſtis.

Lobo cerval , lo miſmo que lynce , veaſe.

Lobo marino , ugoltſoa. Lat. Lupus ma-

rinus.

Lobo , borrachera , embriaguez , veanſe.

Vèr las orejas al Lobo , es hallarſe en al-

gun peligro , ù trabajo , que le eſcar-
mienta , lanmenean egon. Lat. Ulti-
mum , vel grave diſcrimen ſubire.

De el Lobo vn pelo , y eſſe de la frente ,

otſotic ille bat bederoc , ta hura beton-
dotic. Lat. Ab avaro , vel ab hoſte quid-
libet accipias.
{sarrera|lobo8}}El Lobo , y la Vulpeja , ambos ſon de
vna conſeja , aiſeria , eta otſoa dira
ballera batecoac. Lat. Lupus , & Vul-
pes eadem caveâ gaudent.
Quien con Lobos anda à aullar ſe enſe-
ña , otſoacquin ibilli , ta goauta icaſi.
Lat. Lupum ſapit qui lupos inter degit.

Lobrego , ïlluna , iluna , veaſe obſcuro.

Lat. Tenebricoſus.

Lobreguez , obſcuridad , veaſe.

Lobuno , otſoarra. Lat. Lupinus , a , um.

Local , lecucoa , lecuarra. Lat. Localis.

Locamente , zoraquiro , zororo , eraqui-

ro , eroro. Inſanè , veſanè.

Locarìas , locazo , erotzarra , zorotza-

rra. Lat. Inſanus.

Loco , eroa , zoroa , choroa. Lat. Inſa-

nus , amens , demens.

Loquillo , loquilla , eroiſcoa , choroa , cho-

ralda. Lat. Inſanulus.

Bolverſe loco , erotu , zoratu , choratu ,

burutic jauci. Lat. Inſanire.
A palabras locas orejas ſordas , choroen
hitæ belarrriac ich. Lat. Dictis abſur-
dis aures obturandæ.
El loco con la pena es cuerdo , eroa zur ,
bizcarrean egur. Lat. Malo accepto
ſtultus ſapit.

Locucion , hitzeguiera, hitzeguitea ,

mintzoa. Lat. Loquutio.

Locura , eroqueria , eraqueria , chora-

queria , zoraqueria , erotaſuna , &c.
Lat. Inſania , dementia.

Locutorio erauſteguia , jolauſteguia.

Lat. Locus ad colloquia cum monia-
libus.

Lodazal , lupetza , locarda , cinguira ,

cinguiradia. Lat. Locus lutulentus.
L O.:::::55

Lodo , loya , lupetza , idoya. Lat. Lu-

tum.

Lodoſo , loitſua , lupetſua , idoitſua.

Lat. Lutoſus , lutulentus.

Logarithmico , hitzembatarra. Lat. Lo-

garithmicus.

Logarithmo s, hitzembateac. Lat. Loga-

rithmi , orum.

Logica , logico , veaſe dialectica.

Lograr , artetſi, irichi. Lat. Conſequi ,

obtinere.

Logrado , artetſia , &c. Lat. Obtentus.

Logrear , lo miſmo que dàr à logro.

Logreria , lo miſmo que vſura.

Logrero , uſurero , lucuraria , arteſca-

ria. Lat. Fenerator , vſurarius.

Logro , ganancia , irabacia , arteſcuna.

Lat. Lucrum.

Logro , vſura , lucurua , arteſcuna. Lat.

Fœnus , oris , ulura.

Dàr à logro , lucuruan , arteſcunean

eman. Lat. Fenerari , pecunim fceno-
ri dare.

Loma de tierra , munoa. Lat. Clivus.

Lugar de muchas lomas de tierra , muna-

teguia. Lat. Locus clivis frequens.
Lo que eſtà à raiz de vna , ò muchas lo-
mas , munibea Lat. Ad radicem clivi
ſitus , a , um.

Lombarda , eſcopeta antigua , que ſe tra-

hia de Lombardia , eſcopeta Lombar-
darra. Lat. Tormentum , aut ſclope-
tum Longobardum.

Lombarda , cierta berza , aza lombarda-

rra. Lat. Braſſica longobarda.

Lombardada , lombadarraren tumpada.

Lat. Ictus ſclopeti longobardi.

Lombardear , lombradarrez ſutumpatu.

Lat. Tormenta lombardica diſplodere.

Lombriguera , lo miſmo que abrotano ,

veaſe.

Lombriz , chicharea , bicioa. Lat. Lum-

bricus.

Lominhieſto , alto de lomos , bizcargo-

, guerrunzgoitia. Lat. Lumbis erec-
tus.

Lomo , guerruntza , bizcarra. Lat.

Lumbus.

Lomo , de el Libro , oſtequia. Lat. Um-

bilicus. Lo miſmo es lomo de pieles ,
paños , &c. Lat. Crepido.

Lomo , entre ſurco , y ſurco de tierra ara-

da , icoiquia , ildaquia , ildaſquia. Lat.
Porca.

Llevar , ò traer à lomo , bizcarrean eca-

ri , eraman. Lat. Baniulare.

Lona , lienzo grueſſo de velas , toldos &c. es voz Baſocngada , loná y viene

de lo-ona buen ſueño , y eſte lienzo es
oportuno
56:L O.
oportuno para toldos , tiendas de cam.-
paña , &c. en que puede dormirſe bien.
Lat. Tela linea craſſior.

Longanimidad , firmeza de animo , ari-

megoquida. Lat. Longanimitas.

Longanimo , arimegoquidea. Lat. Lon-

gaimus.

Longaniza , viene de el Baſcuence, luca-

incâ , que ſignifica lo miſmo , de don-
de tambien es el Latin lucanica.

Longimetria , lerro neurria , ciluzneu-

rria. Lat. Longimetria.

Longinquo , urruticoa , urrundarra. Lat.

Longinquus.

Longitud , lucetaſuna. Lat. Longitudo.

Y lo miſmo es longura.

Longitudinal , lucetarra. Lat. Longitudi-

nalis.

Longitudinalmente , lucetarquiro , luce-

ronz. Lat. Longitudinaliter.

Lonja , en que hablan de tratos , y comer-

cios , ſaleroſieguia. Lat. Mercatorum
porticus.

Lonja de Igleſia , elizataria. Lat. Atrium.

Lonja de tocino , urdai guiarraren , ur-

dai azpicoaren cerra. Lat. Carnis por-
cinæ ſegmentum.

Lonjero , longiſta , ſaleroſteguiduna. Lat.

Mercium tabernarius.

Looch, eſpecie de electuario , gozagarri

mota bat. Lat. Ecclegma , tis.

Loores , loor , veaſe loa , alabanza.

Loquacidad , hitzontziqueria , berritſu-

queria , erauſia. Lat. Loquacitas.

Loquaz , erauslea , hitzontzia , berri-

tſua. Lat. Loquax.

Loquear , veaſe loco.

Loquero , erozaya. Lat. Amentium cuſ-

tos.

Loqueſca , à la loqueſca , zoroen guiſa.

Lat. Amentium inſtar.

Loriga , cota , eſta voz, y la Latina lori-

ca , vienen de el Baſcuence loarica ,
que ſignifica ſueño canſado , lleno de
fatiga , de lo ſuño , y arica aricatu ,
fatigar , canſar ; y aſsi es el ſueño de
quien duerme muy encotado , y lo era
de el que dormia con loriga.

Lorigado , loricatua. Lat. Loricatus.

Lorigon , loricatzarra. Lat. Ingens lo-

rica.

Loro , papagayo , loroa , es voz Baſcon-

gada. Lat. Pſittacus.

Loro , entre blanco , y negro , bezchuri

artea. Lat. Fuſcus.

Lorradas , aletas de pezes , iſatſac. Lat.

Pinnulæ.

Loſa , arlauza , loſá. Lat. Quadratus

lapis.
L O.

Loſange , liſonja , veaſe : es de el Baſ-

cuence lauſenga

Loſar , arlautu , loſatu. Lat. Quadratis

lapidibus ſterere.

Loſado , arlauztua , &c. Lat. Quadratis

lapidibus ſtratus.

Loteria , lo miſmo que rifa , veaſe.

Loto , lo miſmo , que almez , veaſe.

Loxodromica linea , lerro cearboilla. Lat.

Linea loxodromica.

Loza de barro fino , y luſtroſo , lubicha.

Lat. Fictilia vaſa ex ſelectiori argilla.

Lozanear , mizquetatu , gurendu , malaſ-

tu. Lat. Elegantiam oſtentare.

Lozania , mizquedea , gurentaſuna , ma-

laſtaſuna. Lat. Elegantia.

Lozano , mizquea , malatſa. Lat. Elegans.

L U.

Lua, voz antiquada, lo miſmo que guan-

te. Puede ſer contraccion de larrua ,
que ſignifica pellejo , piel , de que ſe
aze el guante.

Lubrican , lo miſmo que crepuſculo , veaſe.

Lubrico , reſvaladizo , limuria , labaña.

Lat. Lubricus.

Lucerna , lo miſmo que candil , veaſe.

Lucernula , planta , argui belarra. Lat.

Lucernula.

Lucero , eſtrella , artizarra , aurquiza-

rra. Lat. Lucifer, phoſphorus.

Lucha , burruca , guda. Lat. Lucta.

Luchador , burrucaria , gudaria. Lat.

Luctator.

Luchar , burrucatu , gudatu. Lat. Luc-

tari.

Lucidamente , arguiro , arguiquiro. Lat.

Dilucidè, ſplendidè.

Luciernaga , epurtarguia. Lat. Cicin-

dela.

Lucifero , arguitſua. Lat. Lucidus.

Lucifugo , argui igueſá. Lat. Lucifugus.

Lucillo , es voz Baſcongada , luciloa , lu-

cilloa , que en otro dialecto es luzu-
loa, y dàmos eſte nombre à la ſima , y
cueva profunda de la tierra , de cilloa ,
ciloa , zuloa , cueva , hueco , agujero ,
y de lurr tierra , que en compoſicion
es lu.

Lucillo , arriloca. Lat. Loculus feralis.

Lucimiento , arguitaſuna , arguitzea.

Lat. Claritas , lucis diſfuſio.

Lucimiento en lo que ſe haze , ò dize ,

arguialdia. Lat. Splendore.

Lucio , guicenguia. Lat. Nitidus, lucidus.

Lucir , arguitu , argui eman , eguin. Lat.

Lucere.
Lucirſele
L U.

Lucirſele à vno algo , aguiri , on eguin.

Lat. Clarè prodeſſe.

Luciente , lucido , arguitſua , arguidu-

na , arguitua. Lat. Lucens , lucidus.

Lucidos intervalos , veaſe interalo.

Luco , antiquado , boſque , ſelva , veanſe.

Lucrativo , lucro , veaſe ganancia.

Luctuoſa , el derecho que ſe paga por los

difuntos , ildoaya. Lat. Luctuoſa.

Luctuoſo , lantugarria , negargarria.

Lat. Luctuoſus.

Lucubracion , ciadarguia. Lat. Lucu-

bratio.

Lucubrar , ciadarguitu. Lat. Lucubrare.

Ludibrio , burla , mofa , veanſe.

Ludir , rozar , arruzquitu , igortzi , cha-

lacatu. Lat. Atterere.

Luego , ſin dilacion , bereala , bertatic.

Lat. Statim , illico.

Luego , deſpues , guero. Lat. Deindè ,

poſtea.

Luego , de aqui à vn poco , laſter , aur-

qui , ſarri , bereala. Lat. Mox , citò ,
brevi.

Luego , ſacando conſequencia , beraz.

Lat. Ergo.

Luego que , es bereala , bertatic , pero poſ-

pueſtos al verbo , icuſi nauenean be-
reala , luego que me ha viſto. Lat. Ut
primum , ſimul atque.

Luengamente , luengo , lo miſmo que lar-

gamente , largo.

Lueñe , antiquado , diſtante , lexos.

Lúgano , paxarito de jaula , orarrchoria.

Lat. Paſſerculus ſic vulgò dictus.

Lugar , lecua , toquia. Lat. Locus , ci.

Lugar , quando viene con otro nombre ,

como lugar de paxaros , &c. entonces
ſe poſpone lecua , toquia , chori lecua ,
chori toquia , chorien lecua , toquia : ò
ſe poſpone el nombre poſpoſitivo te-
guia , que ſiempre viene en compoſi-
cion , de que ſe componen nombres ſin
numero.

Lugar , Villa , Ciudad , &c. iria , uria.

Lat. Oppidum, Civitas.

Lugar de cada vno , erria. De què tierra

eres , de què lugar ? nongoa cera , cer
erricoa , erritacoa? Lat. Cujas es ?

En què lugar? non , nun , cein lecutan ?

Lat. Ubi, vbinam?

En ningun lugar , iñon ere , iñon bere ,

nihon ere. Lat. Nuſquam , nullibi.

En qualquier lugar , edoceiñ lecutan , to-

qui orotan Donde quiera , non nai.
Lat. Ubique , ubivis , ubilibet.

Lugar , eſpacio , tiempo , beta , aſtia , mu-

gua , artea. No tengo lugar , betaric
eztet , aſtiric , arteric , muguric' ', eztet.
Lat. Non vacat.
L U.:::::57

En algun lugar , nombait , non edo non.

Lat. Uſquam , alicubi.

En lugar, en vez de , bearrean poſpueſto :

en lugar de hablarle recio , le hablais
tan manſamente , aguitz hitz eguin
bearrean , ain malſoró hitz eguiten
diozu ? Lat. Cum.

En lugar de vno viene el otro , bataren

lecuan , beſtea dator. Lat. In locum
vnius ſuccedit alter.

En lugar de Padre , Madre , &c. aitatzat ,

amatzat , &c. aita orde , ama orde
dauca. Lat. Pro patre , &c. locum pa-
tris apud me habet.

Lugarcillo , lugarillo , errichoa. Lat. Pa-

gus oppidulum.

Lugaron , erri tzarra. L. Ingens oppidum.

Lugarteniente , ordea , onordea. Lat. Lo-

cum tenens.

Lugubre , triſte , funeſto , melancolico ,

veanſe.

Luir , rozarſe, veaſe ludir.

Lumbrada , ſualdia. Lat. Ingens ignis.

Lumbral , lo miſmo que vmbral , veaſe.

Lumbre , fuego , ſua. Lat. Ignis.

Lumbre , luz , arguia. Lat. Lumen.

Lumbres en las armas de fuego , errarte

ſuquiñac. Lat. Sclopi raſtellum.

Lumbre , lumbrera de la herradura , pe-

rraren ertzaurrea. Lat. Ferreæ ſoleæ
pars anterior.

Lumbrera , arguicaria. Lat. Luminare , isi

Luminacion , luminador , luminar , lo miſ-

mo que iluminacion , &c. veaſe.

Luminar , qualquier aſtro , veaſe lumbrera.

Luminarias , ley arguiac. Lat. Lumina

publica.

Luminoſo , arguitſua. Lat. Luminoſus.

Luna illarguia , ilarguia , arguizaita.

Lat. Luna.

Luna llena, illargui betea. Lat. Plenilu-

nium.

Luna nueva , illargui berria , il berria.

Lat. Novi lunium.
Las variaciones , que tiene la Luna ſe di-
zen aſsi.

Luna , que empieza , il berria. Luna cre-

ciente , ilgora. Luna menguante , il be-
ra. Luna , que acaba , ilzarra.

Luna de eſpejo , arguitola. Lat. Lamina

cryſtalina.

Lunas , tener lunas , aldiac izatea , eu-

quitzea. Lat. Per intervalla inlanire.

Lunacion , ilbetetzea. Lat. Menſtruus

Lunæ curſus.

Lunada , lo miſmo que pernil , veaſe.

Lunar , ſeñal de el roſtro , oreña. L. Nævus.

Lunar , lo que es de luna , illarguiarra.

Lat. Lunarius.
H::::: Lunario ,
58:L U.

Lunario , Calendario por lunas , illargu-

taria. Lat. Luraritm.

Lunaticó , alditſua. Lat. Lunaticus.

Lunes , uſte lena , ilea. Lat. Dies lunæ

ferïa ſecunda.

Luneta , en la arquitectura , leyarca. Lat.

Lunatus fornix.

Luneta , en los Corrales de Comedias ,

toqui ichia. Lat. Circulus clauſus.

Lunula en la Geometria , marmcurrra.

Lat. Lunula.

Lupia , tumor duro , Latin , Romance

lo tomaron de el Baſcuente lupuá , con
que llamamos al lobaiillo , carbunco ,
y otros tumores pellgroſos. Lat. Lupia.

Lupino , lo miſmo que lobuo , veaſe.

Lupino , lo miſmo que altramuz, veaſe.

Luquete , limoyaren aiſat piſcá. Lat. Seg-

mentum tenue cortcis citrini.

Luſtracion , garbitzea , chautzea. Lat.

Luſtratio.

Luſtral agua , chaugarria. Lat. Luſtralis.

Luſtrar , garbitu , chautu. Lat. Luſtrare.

Luſtrar , dàr luſtre à las piedras , bru-

ñendolas , diſtiaquindu. Lat. Nitidum
facére.

Luſtrado aſsi , diſtiaquindua. Lat. Niti-

dus factus. Veaſe aluſtrar.

Luſtre , viſo luziente , diſtia , diſtiya , ar-

cuſia , luſtrea. Lat. Nitor.

Luſtro , boſcuná , boſt urteco epea. Lat.

Luſtrum.

Luſtroſamente , arcuſtiró , luſtretſuqui-

ro. Lat. Nitidè.

Luſtroſo , diſtiatſua , arcuſtia , luſtre-

tſua. Lat. Nitidus.

Luto , dolcaya , dolgaña , lutoa. Lat. Veſ-

tis lugubris.

Luxo , lucſo , gueitea. Lat. Luxus.

Luxuria , aragueya. Lat. Luxuria.

Luxurioſamente , aragueitiro. Lat. Lu-

xuriosè.

Luxurioſo , aragueitia. Lat. Luxurioſus.

Luz , argnia. Lat. Lux , cis.

A todas luzes , era goitara. L. Undiq ;

Entre dos luzes , arguibitartean , ez ar-

gui , bai argui. Lat. Dubia luce.

Lyceo , veaſe niverſida.

Lympba , lo miſmo que agua , veaſe.

Lynce , animal , lincea. Lat. Lynx , cis.

Lyncurio , piedra , lincarria. Lat. Lyncu-

riu.

Lyra , inſtrumento muſico , de que oy ſo-

lo tenemos el nombre , lirá. Lat. Lyra.

Lyra , conſtelacion , izar lira. Lat. Lyra

cœleſtis.

Lya , verſos , liracantac. Lat. Compo-

ſitio lyrica.

Lyrico , liratarra. Lat. Lyricus.